Un Viatge Teatral a través de la Crisi
La producció ‘And Here I Am’, escrita per Hassan Abdulrazzak, ha trobat el seu lloc en el nou festival d’arts vives Incert, un esdeveniment que ha portat a Catalunya un ric assortiment de propostes culturals de regions com Colòmbia i el Kurdistan. Aquesta obra, que narra la vida d’un jove palestí en un camp de refugiats, es va poder gaudir en diversos municipis, incloent Barcelona i Terrassa, mostrant l’impacte global de les arts escèniques.
La Inspiració Darrere de l’Escenari
El monòleg és una extensió de la vida d’Ahmed Tobasi, l’actor que interpreta el paper principal i que també exerceix com a director artístic del Freedom Theatre a Jenin. Aquest espai cultural no només representa una veu de resistència sinó que ha patit la repressió, incloent atacs per part de l’exèrcit israelià. La connexió personal de Tobasi amb el seu personatge aporta una autenticitat inigualable a l’obra.
Una Escenografia que Reflecteix la Realitat
La posada en escena, dissenyada per Sarah Beaton, evoca un ambient caòtic i alhora familiar, amb objectes quotidians que simbolitzen les dificultats de la vida en un camp de refugiats. Tobasi utilitza aquests elements amb habilitat, transformant-los en una extensió de la seva narració personal.
El Poder de la Narrativa Teatral
A través de la seva actuació, Tobasi comparteix la seva experiència de creixement en un entorn marcat per la violència i la repressió. La seva història de detenció a una edat jove i les seves vivències a la presó esdevenen un testimoni del poder de la creativitat com a mecanisme d’evasió. En un moment, fins i tot recrea un ‘Got Talent’ entre els interns, subratllant la importància de l’humor en temps de crisi.
Una Odissea d’Autorealització
El recorregut de Tobasi, que va portar-lo a Noruega per estudiar teatre, representa un viatge cap a l’autorealització. La seva connexió amb el llegendari Mer Khamis, un mentor que el va inspirar, és un recordatori del poder transformador de l’art i la importància de buscar la veritat a través de la creativitat.
El Teatre com a Eina de Canvi
La frase de Tobasi sobre el romanticisme del teatre en un camp de refugiats destaca la seva perspectiva única sobre l’art com a forma de resistència. La seva experiència demostra que el teatre pot ser tan potent com qualsevol arma, oferint una plataforma per a la veritat i la reconciliació.
Un Final Emotiu
La representació culmina en un moment de gran emotivitat, quan Ahmed, amb orgull, es presenta davant del seu públic a Palestina, descobrint que aquells que un dia el van vigilar a la presó han vingut a veure’l. Aquest moment simbolitza el triomf de l’esperit humà i la capacitat de l’art per unir persones en contextos adversos.
