Un Clarejar de Canvi a Barcelona
El 14 d’abril del 1931 va marcar un punt d’inflexió a la història política de Catalunya. A la seu del Foment Republicà de Sants, un grup clau d’Esquerra Republicana es reunia en espera de notícies crucials. El governador civil de Barcelona, José Márquez Caballero, informava que les eleccions municipals del 12 d’abril havien estat favorables als partits republicans. Esquerra Republicana, liderada per Jaume Aiguader, havia aconseguit un notable triomf en obtenir 25 dels 50 regidors disponibles.
La Triomfant Oposició a la Lliga
Després de l’anunci de Márquez, l’emoció al Foment Republicà es va intensificar. Esquerra Republicana no només havia guanyat a Barcelona, sinó també en deu capçaleres més de partit judicial, incloent ciutats clau com Reus i Girona. En contrast, el seu rival, la Lliga Regionalista, havia aconseguit triomfar només a tres localitats, cosa que evidenciava un canvi en el panorama polític català.
La Dualitat dels Líders: Macià i Companys
En arribar a l’emblemàtica plaça de Sant Jaume, les diferències entre els líders d’Esquerra es van fer evidents. Mentre Lluís Companys va optar per elevar la bandera republicana des del balcó de les Cases Consistorials, Francesc Macià va proclamar la creació de l’Estat Català des del Palau de la Diputació. Aquest acte, ple de simbolisme, reflectia les tensions internes al partit.
Un Partit amb Dues Identitats
Des de la fundació, Esquerra Republicana havia estat un mosaic d’ideologies. D’una banda, el corrent independentista de centreesquerra representat per l’Estat Català de Macià. De l’altra, l’ala autonomista d’esquerra, lligada als moviments obrers. Aquesta diversitat ideològica va generar una estructura interna complexa que, encara que enriquia el partit, també sembrava llavors de divisió.
Francesc Macià: El Líder Legendario
Macià, un exiliat que va tornar amb una aura gairebé mítica, va ser fonamental per ressorgir de la política catalana. La seva capacitat per mobilitzar suport i construir aliances li va permetre desplaçar la Lliga Regionalista, que havia dominat l?escena política durant dècades. Amb una barreja d’audàcia i estratègia, va establir una nova narrativa que va ressonar a l’electorat català.
El llegat de Macià i la seva Tràgica Partida
L’habilitat política de Macià per restaurar l’autogovern català en un temps rècord va ser un èxit sense precedents. Tot i això, la seva mort el 1933 va deixar un buit de lideratge que va desencadenar lluites internes dins d’Esquerra Republicana, posant en risc els avenços aconseguits.
La Lluita pel Control i les seves Conseqüències
A mesura que el partit es fragmentava, les tensions entre els diferents corrents ideològics es van intensificar. La lluita interna va culminar en decisions que van portar a esdeveniments crítics com els Fets d’octubre del 1934, que van resultar en la suspensió de l’autogovern. La manca d’unitat i la marginació dels independentistes van marcar l’inici d’un període tumultuós a la política catalana.
Reflexions sobre un llegat dividit
El llegat d?Esquerra Republicana i la seva història de lluites internes segueixen sent un recordatori de la complexitat de la política catalana. A mesura que s’entreveuen nous desafiaments a l’horitzó, la història de Macià i Companys ressona com una advertència sobre la necessitat d’unitat i coherència en la recerca de l’autodeterminació.
