Un final inesperat
La decisió de l’Audiència de Barcelona d’atorgar l’amnistia a Xènia Garcia, que va ser detinguda als 22 anys per protestar contra la sentència del procés a la Via Laietana el 18 d’octubre de 2019, ha sorprès a molts. Després de 14 dies en presó preventiva i enfrontant-se a una possible condemna de 2 anys, la resolució és un gir inesperat en aquest cas polèmic.
Motivació i justificació
Segons la sentència, el delicte pel qual s’acusava Xènia està cobert per una llei d’oblit penal, motiu pel qual s’ha aplicat l’amnistia. La seva participació en la protesta del 14 d’octubre de 2019, juntament amb molts altres ciutadans joves, es va enfocar a rebutjar les elevades penes imposades pel Suprem als líders polítics i socials. Malgrat les acusacions inicials, finalment no es va imputar a la Xènia dues greus càrregues, provocant el sobreseïment del procediment contra ella.
Una detenció polèmica
El vídeo viral de la detenció de Xènia Garcia, on un agent de la policia espanyola la arrossega pels cabells, va causar una gran controvèrsia. Tot i les justificacions inicials basades en la suposada possessió de boles de petanca, al final, no es va poder sostenir cap acusació d’atemptat contra l’autoritat o lesions als agents. La seva experiència a la presó de Wad-Ras s’ha convertit ara en un cas emblemàtic de la complexitat del sistema legal.
Un impacte durador
L’amnistia de Xènia Garcia no només ha suposat un gir en el seu propi cas, sinó que també ha tingut implicacions per a altres persones detingudes en el mateix context. La seva resolució ha generat un impacte significatiu en el debat sobre la justícia i l’equitat en la societat actual, provocant reflexions sobre l’ús adequat de la llei i la protecció dels drets dels ciutadans en situacions similars.
