El ascenso de Hišām III
En un dia com avui, fa 997 anys, a Alpont (part del districte andalusí Al-Xarq i actualment a la comarca valenciana dels Serrans), Hišām, fill de Muhammad i germà menor del mort califa Abd-al-Rahman IV, va ser proclamat califa d’al-Àndalus. Hišām III, besnét d’Abd-al-Rahman III, es va convertir en la màxima autoritat política, militar i religiosa d’al-Àndalus, amb Còrdova com a capital.
En aquell moment, el califat abastava dos terços de la península Ibèrica, des de Balaguer, Osca i Tudela fins a l’extrem sud, i incloïa totes les grans ciutats del territori peninsular, com Saragossa, Lleida, Tortosa, València, Múrcia, Almeria, Granada, Sevilla, Badajoz, Lisboa i la pròpia Còrdova.
La crisi del califat d’al-Àndalus
Tot i això, el califat andalusí es trobava sumit en una profunda crisi política en aquell moment. Les rivalitats entre els diferents partits de la cort califal havien causat tensions internes. Des de la mort d’Almanzor, el general i canceller cordovès que havia dirigit el califat amb mà de ferro, el poder andalusí havia estat en constant disputa entre els poderosos eunucs i les tribus berbers i muladís.
Hisham III representava l’opció legitimista, recolzada pels alts funcionaris i els poderosos comerciants d’origen àrab que havien acompanyat els Omeies en el seu exili des de Damasc fins a Còrdova i en la proclamació de la independència andalusina. Tot i això, la seva posició política sempre va ser feble i, només quatre anys després, va ser enderrocat per un cop d’Estat que va marcar la fi del califat.
Hisham III va haver de fugir de Còrdova i el territori d’al-Àndalus es va fragmentar en diverses taifes independents. L’últim califa andalusí es va refugiar a Lleida, on ja havia viscut anteriorment i comptava amb partidaris que li van donar suport. Allí, Hisham III passaria els últims anys de la seva vida, fins a la seva mort el 1036.
