Un debat que qüestiona els fonaments de l’ensenyament
El passat 21 de febrer de 2014, el canal RTVE La 2 va acollir un debat que ha suscitat controvèrsia sobre la importància de la memorització en el sistema educatiu. Alberto Royo, un professor de secundària a Navarra, va exposar la seva visió crítica sobre la tendència a evitar la memorització a les aules, recolzat per la seva experiència com a docent.
Opinions enfrontades: la memorització vs. la pràctica
En el debat, Royo es va trobar amb Sebastián Barajas, un economista que defensava la idea que la memorització és innecessària per a l’aprenentatge real, argumentant que les competències pràctiques, com cuinar o conduir, no requereixen recordar dades. Malgrat això, Royo va subratllar que, per poder escollir una carrera professional, els estudiants necessiten una base de coneixements que només s’aconsegueix amb la memorització.
La ignorància de la selecció d’informació
La participació de María Acaso, investigadora de Ciències de l’Educació, va aportar un altre angle a la discussió. Ella sostenia que els mestres no necessiten dominar a fons la seva matèria, ja que els alumnes poden accedir a una gran quantitat d’informació a través d’Internet. No obstant això, Royo va respondre que la informació disponible en línia no sempre és fiable ni útil si els estudiants no saben com contrastar-la.
El paper del professor en l’era digital
Acaso també va plantejar que els docents haurien de ser més col·legues dels alumnes, fomentant un ambient d’aprenentatge més informal. No obstant això, aquest enfocament va ser criticat per la seva falta de rigor i per la seva proposta de fer de l’aula un reflex de la societat actual, incloent-hi les seves guerres i conflictes.
La paradoxa de l’ús de la calculadora
La discussió va prendre un gir inesperat quan es va abordar l’ús de la calculadora com a eina d’aprenentatge. Royo va defensar que confiar en la tecnologia per al càlcul mental pot afectar negativament les habilitats matemàtiques dels alumnes, un punt que va ser rebutjat per l’assessora pedagògica d’un centre de Cerdanyola, qui creia que la calculadora podia ser útil fins i tot en etapes primerenques.
Un futur incert per a l’educació
El debat va deixar en evidència la desconexió entre la teoria educativa i la realitat de les aules. La insistència en l’ús de la calculadora des de joves podria ser un símptoma d’una educació que prioritzava la facilitat per sobre de la comprensió profunda. Si els educadors no poden demostrar la importància de la memorització, com es pot esperar que els alumnes desenvolupin una base sòlida de coneixements?
La necessitat d’un canvi
L’educació no hauria de rendir-se davant dels defectes humans, sinó que hauria d’aspirar a millorar el futur. La capacitat de memoritzar i processar informació és essencial per al desenvolupament de ments crítiques i creatives. Si continuem prioritzant la tecnologia per sobre del pensament crític, ens enfrontarem a un futur en el qual les capacitats bàsiques dels estudiants estaran compromeses.
