Un inici inesperat a l’activisme
A la tardor de 2019, després de les vacances d’estiu, una jove activista, Mireia, recorda amb detall el primer cop que va ensopegar amb un desconegut que li va preguntar sobre les activitats del 11 de setembre. Era un home amb una aparença normal, vestit de manera casual, qui més tard revelaria ser un agent encobert del cos de policia.
La creació d’una identitat falsa
L’agent, que feia servir el nom fictici de Joan Llobet Garcia, havia estat entrenat a l’Escola de Policia d’Àvila i se li havia proporcionat una nova identitat per integrar-se en els cercles de l’esquerra independentista de Lleida. Per a fer creïble el seu paper, es va matricular en un cicle formatiu relacionat amb l’educació ambiental i va obrir un compte bancari per gestionar les seves despeses.
Un activista compromès?
Ràpidament, Llobet va començar a participar en diverses activitats, incloent actes commemoratius i mobilitzacions contra sentències judicials. Alguns dels seus companys recorden moments en què ell va ser un dels que llançaven pedres durant les manifestacions, una activitat que contrasta amb la seva aparent innocuïtat inicial.
Una estratègia de infiltració
Amb el pas del temps, Llobet va consolidar la seva posició dins del moviment, mostrant un interès particular pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i assistint regularment a les assemblees de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La seva capacitat d’infiltració es va fer evident quan va participar activament en les mobilitzacions de suport al raper Pablo Hasél, fins al punt de quedar-se a dormir al rectorat de la Universitat de Lleida durant la seva detenció.
Reaccions i reflexions
Després de la seva exposició com a infiltrat, Maria Taribó, portaveu de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, va expressar la seva preocupació per les tàctiques que utilitza l’Estat per desmantellar organitzacions populars. En resposta, Borja Garcia, d’Endavant Lleida, va declarar que, malgrat les estratègies repressives, la intel·ligència col·lectiva dels moviments socials prevaldria.
El patró de comportament
Els militants van començar a sospitar de Llobet a causa de les seves accions i comportaments estranys, que eren similars als d’altres infiltrats descoberts anteriorment. L’agent havia estat format en un ambient que promovia la clandestinitat, i la seva identitat real, que es va descobrir més tard, revelava una vida molt diferent de la que havia construït a Lleida.
La resposta a la infiltració
Organitzacions com Alerta Solidària han anunciat accions legals contra l’agent i els seus superiors, denunciant que aquestes infiltracions no són un acte legítim d’investigació sinó un atac a la democràcia. A nivell local, diverses entitats han expressat la seva indignació davant la falta de debat sobre aquestes pràctiques policials.
Mirada crítica al sistema
La situació de l’activisme a Lleida ha posat de manifest les tensions entre els moviments socials i les autoritats. La infiltració de Llobet il·lustra la lluita constant entre la repressió estatal i la voluntat de la societat civil d’organitzar-se i defensar els seus drets. La pregunta que queda és: fins on arribarà l’Estat per mantenir el control sobre els seus ciutadans?
