Un Acte de Valor en Temps de Conflicte
El 14 d’abril de 1935, en un esdeveniment commemoratiu del quart aniversari de la Segona República Espanyola, es va celebrar una cerimònia significativa en la qual el president Niceto Alcalá-Zamora va atorgar la Creu Laureada de Sant Ferran a tres soldats espanyols. Aquesta distinció, la més alta que es podia concedir, reconeixia actes de valentia extraordinària en el camp de batalla.
Un Herói Sense Galons
Entre els homenatjats, dos eren generals destacats, Eduardo López de Ochoa i Domingo Batet, però el tercer, Ángel Sevillano Cousillas, era un simple capità de Zapadors. La seva heroïcitat havia tingut lloc una dècada abans en un escenari poc conegut: les roques de Cudia Tahar, al Marroc. A diferència dels seus companys, Sevillano havia defensat la seva posició en un context africà extrem, on la seva valentia va ser provada fins a l’últim moment.
Orígens d’un Líder
Nascut a San Fernando, Cadis, el 14 de setembre de 1897, Ángel Sevillano va créixer en una família amb profundes arrels militars. El seu pare, José Sevillano Muñoz, ocupava un alt càrrec a la Infanteria de Marina, i la seva mare, Emilia Cousillas, també pertanyia a una família de tradició militar. Aquesta herència va marcar la seva infantesa, impregnant-la de valors i relats sobre el deure i la dedicació.
El Camí Cap a la Gloria
Amb 17 anys, després de no aconseguir entrar a la Infanteria de Marina, Sevillano va decidir alistarse com a soldat voluntari. Després d’un breu període, va traslladar la seva atenció cap a l’Exèrcit de Terra, concretament al Cos d’Enginyers. Va completar la seva formació a l’Acadèmia d’Enginyers de Guadalajara, un centre que exigia una formació tècnica rigorosa, i va obtenir el seu títol de tinent d’Enginyers el 1921.
El Desastre d’Annual
El mateix any que Sevillano va ser nomenat tinent, Espanya va patir una de les seves pitjors derrotes al Marroc, coneguda com el Desastre d’Annual. Mentre l’Exèrcit espanyol es veia immers en un caos, Sevillano va rebre una convocatòria urgent per incorporar-se al Batalló Expedicionari de Zapadors. Aquesta decisió el va portar de nou al cor del conflicte.
Cudia Tahar: La Batalla de la Resistència
El setembre de 1925, Sevillano es va veure immers en una de les batalles més decisives del conflicte: la defensa de Cudia Tahar. Enfrontant-se a un atac massiu de 4.000 rifenys amb només 143 soldats a la seva disposició, la situació es va convertir en un autèntic infern. Sevillano, ferit per una granada, va optar per romandre al seu lloc, liderant els seus homes en condicions extremadament adverses.
Un Final Tragico
Després de dies de setge, la situació es va fer insostenible. Només 34 dels 200 defensors van sobreviure a l’atac. Sevillano va ser reconegut amb la Medalla Militar Individual i la Creu Laureada de Sant Ferran pel seu coratge. No obstant això, la seva vida va prendre un gir tràgic durant la Guerra Civil, quan va ser arrestat i executat en un dels episodis més foscos de la història espanyola.
Reflexions sobre la Memòria Històrica
L’heroi de Cudia Tahar representa no només la valentia d’un soldat, sinó també l’oblit que sovint envolta les històries de valor autèntic. La seva vida ens convida a reflexionar sobre la importància de recordar les lliçons del passat i evitar la repetició dels errors que van conduir a la divisió i la tragèdia. La història pot no repetir-se, però les seves ensenyances són sempre vigents.
