Un període de canvi profund
Fa quatre anys, el món es va veure immers en un confinament sense precedents a causa de la COVID-19, un esdeveniment que va desencadenar transformacions no només en la salut física, sinó també en el benestar psicològic de milions. La pandèmia no només va ser una crisi de salut pública, sinó que va provocar canvis notables en la vida quotidiana i les dinàmiques socials.
Revelacions d’un estudi recent
Un nou estudi realitzat per experts en salut pública de la Universitat de Girona, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Escola Andalusa de Salut Pública, ha posat de manifest les repercussions emocionals que la pandèmia ha tingut sobre diferents grups socials. La investigació, publicada a BMC Public Health, destaca com les persones amb condicions de salut precàries, escassa xarxa de suport i baixos ingressos econòmics van ser les més vulnerables durant aquest període.
Factors determinants en la salut mental
A través d’una enquesta a 1.223 participants d’Andalusia de més de 16 anys, l’estudi va identificar set factors socioecològics que influïen en la salut mental. Entre aquests, es troben la gravetat de la infecció per COVID-19, l’estat de salut general, el suport social rebut i la situació econòmica de cada individu.
Un deteriorament emocional notable
Els resultats indiquen que aquells diagnosticats amb COVID-19 o que van patir formes severes de la malaltia mostraven una salut mental deteriorada. Segons Maria Antònia Barceló, especialista del CIBERESP, ‘les persones amb condicions de salut prèvies, poc suport social i dificultats econòmiques eren més propenses a experimentar un descens en el seu benestar emocional’.
Una mirada retrospectiva a la salut emocional
L’estudi revela que entre els primers mesos de la pandèmia, es va observar una lleugera millora en els indicadors de salut mental. No obstant això, gairebé un any després, els nivells de benestar emocional van tornar a caure, reflectint una disminució de l’optimisme entre la població.
El paper de la investigació en el context actual
Maria Antònia Barceló, que lidera el subprograma del CIBERESP dedicat a les desigualtats en salut durant la COVID-19, subratlla que ‘fins ara, poc s’havia investigat sobre com la càrrega emocional de la pandèmia ha afectat diferents sectors de la població’. Aquesta recerca ajuda a omplir un buit significatiu en la comprensió dels efectes psicològics de la crisi sanitària.
Reflexions sobre el futur
A mesura que el món avança cap a la recuperació post-pandèmica, és essencial que es continuï investigant i abordant les necessitats emocionals de la població. Comprendre les lliçons del passat pot contribuir a millorar les respostes sanitàries i socials davant futurs desafiaments.
