Convocatòria històrica per un futur millor
Escric aquestes línies mentre s’acosta la manifestació convocada per la plataforma #MenysTurismeMésVida, sota la consigna de #CanviemElRumb #PosemLimitsAlTurisme. Ja s’ha dit gairebé tot sobre els múltiples malestars acumulats al llarg dels anys, que justifiquen aquesta convocatòria i fan urgent un canvi de rumb. No és arriscat fer un pronòstic: la manifestació d’aquest diumenge a Palma marcarà un abans i un després. Serà, amb seguretat, una manifestació històrica per la gran mobilització -serem molts!- i pel que significarà des d’un punt de vista de qualitat democràtica. No és fàcil mobilitzar massivament en un règim de «turismecràcia».
Cap a una societat més democràtica i igualitària
Aquest canvi de rumb ha de servir també per convertir Mallorca -i les Illes Balears i Pitiüses en general- en societats més democràtiques i amb un major impuls cap a la igualtat. Una de les característiques de les societats dominades pel turisme, és que, a conseqüència d’un creixement desmesurat en la lògica del capital, les activitats turístiques subordinen les qüestions econòmiques i socials a la reproducció turística, menyspreant altres necessitats de la societat i altres usos dels béns comuns. Això comporta dèficits democràtics. Potser els més importants, encara que no els únics, són la mercantilització del dret a la ciutat i a un habitatge digne, la falta de participació real de la ciutadania i el rebuig constant al conflicte i a l’exercici de la protesta.
Problemàtiques ocultes per la turistificació
Un exemple d’aquesta ocultació és la Comissió d’Afers Socials i Drets Humans del Parlament de les Illes Balears, que va aprovar a l’abril de 2018 una Proposició No de Llei instando al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES IB) a realitzar un estudi sobre la realitat present i la dinàmica de reproducció de la pobresa a les Illes Balears. Malgrat que aquest informe es va entregar fa gairebé un any, encara continua ocult.
Perspectives d’igualtat i distribució de riquesa
El coautor d’aquest informe va participar també en la redacció del llibre ‘En defensa de la renta bàsica. Per què és justa i com es finança’. Aquest llibre utilitza dades estadístiques molt sòlides per analitzar les dinàmiques de la renda, la seva distribució i les desigualtats existents. Les microdades fiscals del ‘Panel de Hogares’, elaborades per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF), indiquen que les Illes Balears són la tercera comunitat autònoma espanyola, després de Madrid i Islas Canarias, amb més desigualtat.
Encara que no acostumo esmentar dades d’estudis no publicats oficialment, aquest cas és una excepció. Les dinàmiques del tot-turisme, analitzades amb aquesta nova font d’informació, no mostren una distribució justa de la renda i la riquesa generada ni una tendència igualitària. Ans al contrari, la majoria social mal viu del turisme. De fet, abans de l’actual crisi prolongada de l’habitatge, els ascensors socials seguien aturats. La creença que el turisme comportava una ascensió social era, fins i tot abans de la crisi, un mite.
Un crit per la unitat davant les injustícies
Fa gairebé cent cinquanta anys, un dels fundadors del moviment obrer, F. Engels, va escriure: «Hem sotmès les forces de la natura al servei de l’home; gràcies a això hem augmentat incommensurablement la producció […]. Però, quines han estat les conseqüències d’aquest augment de la producció? L’augment del treball esgotador, una misèria creixent de les masses o una crisi massiva cada deu anys» (Introducció a la dialèctica de la naturalesa).
Aquestes paraules ressonen encara avui dia, sobre tot en el context dels últims booms turístics. És moment de clamar: proletaritzats i proletaritzades per la turistificació, uniu-vos i canviem el rumb!
