Un trobada inesperada a la plaça Reial
El reconegut artista Nazario Luque ha dedicat anys a observar les existències dels sensesostre a la plaça Reial de Barcelona. La seva curiositat el va portar, un bon dia, a trencar el gel i interaccionar amb ells, un gest que va obrir-li les portes a un món desconegut i ple de complexitats.
Cròniques de vides trencades
En el seu llibre ‘Crónicas del gran tirano’, Nazario presenta una crònica coral que documenta les vivències d’indigents que, amb el pas del temps, s’han convertit en personatges centrals de la seva narració. L’obra es pot considerar un complement de la seva biografia, que ha estat un testimoni de la seva vida fora de les normes tradicionals.
Un mirador de la realitat
Des de l’apartament on resideix, Nazario observa el bullici del seu voltant. El seu habitatge, ple de records i art, esdevé un mirador privilegiat per a l’artista. Malgrat la incomoditat d’un ascensor que no funciona, la seva creativitat flueix mentre comparteix moments del seu dia a dia amb els visitants.
Relacions profundes i confidències
Nazario va començar a construir relacions amb aquests individus, portant-los menjar i escoltant les seves històries. Aquesta interacció va ser el seu ‘cavall de Troia’ per endinsar-se en un món que abans li era desconegut. Els seus diaris són un reflex d’aquests moments, plens de confidències i realitats dures.
Un món de complicitats i secrets
El llibre revela la dinàmica entre els seus protagonistes, incloent en Mitch, un marroquí que, malgrat les seves limitacions físiques, exerceix una influència poderosa sobre els altres. Nazario opta per no indagar en el passat dels seus nous amics, centrant-se en les seves vides presents.
Un projecte de vida
Durant quatre anys, l’artista va gestionar una ‘micro-ONG’ que va néixer del seu desig de combatre la solitud, especialment després de la mort del seu marit. Aquest projecte no només va proporcionar ajuda, sinó que també va esdevenir una forma de teràpia per a ell mateix.
Reflexions sobre el pas del temps
A mesura que Nazario comparteix la seva història, revela la seva relació amb el temps. A l’actualitat, s’ha allunyat del dibuix i la pintura, dedicant-se a la seva escriptura. La nostàlgia, per ell, és un concepte perillós, i prefereix viure plenament en el moment present.
Un futur ple de records
Actualment, l’artista treballa en un nou llibre que explora les seves vivències i les de persones que ha conegut al llarg de la seva vida. Amb un to provocador, Nazario busca compartir les seves experiències sense por de ser autèntic, amb la intenció de deixar una empremta en el món de l’art i la literatura.
Un llegat viu
Nazario expressa un agraïment sincer pels reconeixements rebuts, però també subratlla la importància de viure el moment. La seva obra és un testimoni de la vida, de la vulnerabilitat humana i de les relacions que es creen en els llocs més inesperats.
