Una nova expedició a les aigües de Tunísia
L’ONG espanyola Open Arms ha tornat a activar les seves operacions al Mediterrani Central amb el seu vaixell Astral. El viatge, iniciat des de Badalona, ha portat l’embarcació a recórrer més de 1.800 quilòmetres fins a les costes tunisians. En concret, l’ONG s’ha situat en àrees estratègiques, com l’entorn de Sfax, conegudes per la intensa activitat de tràfic de persones.
Punts crítics i advertències europees
El 10 de maig, Open Arms va fer una parada a prop de Chebba, reconeguda per la ‘Iniciativa Global contra el Crim Organitzat’ com un dels llocs més perillosos per a la immigració il·legal. La seva presència ha suscitat preocupacions entre les autoritats de FRONTEX, que assenyalen que les ONG podrien actuar com un factor d’atracció per als traficants, augmentant les seves operacions amb la garantia que els immigrants rescatats rebran ajuda.
Incidents de rescat i la realitat del tràfic
Un exemple d’aquesta dinàmica es va produir l’11 de maig, quan Open Arms va rescatar més de 50 persones a menys de 60 milles de Sfax. Curiosament, imatges difoses per traficants de Bangla Desh mostraven que l’embarcació no presentava signes evidents de perill. Això reforça la idea que molts d’aquests viatges són planificats amb la consciència que l’ajuda de les ONG és assegurada.
El dilema ètic de les operacions de rescat
L’activitat d’Open Arms no només suscita debat sobre la seva eficàcia operativa, sinó que també planteja qüestions ètiques. Al patrullar les aigües de Tunísia, l’ONG pressiona constantment al govern italià per permetre els desembarcaments en ports italians, una postura que alguns consideren que ignora la sobirania dels països costaners i que, al mateix temps, perpetua el cicle de tràfic.
L’impacte de les ONGs en el tràfic de persones
Les autoritats europees han expressat que cada rescat dut a terme per Open Arms és utilitzat pels traficants com una forma de publicitat, augmentant la seva atracció per a aquells que busquen creuar el Mediterrani. FRONTEX afirma que la presència de les ONG no només no desincentiva les màfies, sinó que realment redueix el risc percebut pels immigrants, incentivant així la continuïtat d’aquestes rutes perilloses.
Reflexions sobre el futur de la immigració al Mediterrani
Davant d’aquesta situació complexa, es fa evident la necessitat d’un debat més profund sobre les responsabilitats de les ONG, els governs europeus i les autoritats de trànsit. La qüestió de com abordar la immigració al Mediterrani continua sent un repte crucial que requereix solucions innovadores i sostenibles.
