Pedro Sánchez anuncia un pla de regeneració democràtica
Han transcorregut gairebé tres mesos des que Pedro Sánchez, després de passar cinc dies al Palau de la Moncloa amb la seva família, comuniqués la seva decisió de continuar liderant el govern espanyol. Diversos mitjans havien assenyalat possibles irregularitats en l’activitat empresarial de Begoña Gómez, fet que va portar la justícia a investigar-la per suposats delictes de corrupció i tràfic d’influències. Al seu anunci, Sánchez, després de referir-se afectuosament a la seva dona, va proclamar el seu compromís amb una ‘regeneració democràtica’ a Espanya. Aquesta setmana, el president va presentar al Congrés dels Diputats un pla ple de propostes ambigües.
Un pla que enfronta crítiques des de diferents sectors
Les idees presentades per Sánchez no només han encès l’oposició, sinó que també han decebut els seus socis. Tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana ho han acusat de tenir una doble moral en temes com el lawfare i la qualitat democràtica a Espanya. L’acusen de proposar aquest tipus de pla ara que la seva dona és el focus mediàtic i judicial, després d’haver-se mantingut al marge de casos d’espionatge, infiltracions policials i empresonaments de moviments dissidents com l’independentisme.
Exigències de transparència per als mitjans de comunicació
En resposta al que ell anomena ‘pseudomedis’, Sánchez va proposar al Congrés exigir que els mitjans de comunicació facin públics els noms dels seus accionistes, el finançament públic que reben i les xifres d’audiència. Aquesta proposta va venir acompanyada d?un paquet d?ajudes de 100 milions d?euros per donar suport a la digitalització dels mitjans. A més, va suggerir incrementar les sancions a diputats i senadors que no presentin les seves declaracions de béns i activitats, obligar els candidats a debats i assegurar que els centres d’estudis demoscòpics publiquin les dades macro amb què treballen per elaborar els baròmetres.
Reflexions sobre la llei mordassa i la democratització de l’estat
Pedro Sánchez amb prou feines va esmentar la llei mordassa, suggerint breument la idea de ‘reformar-la’. El govern no ha vist senyals de voler abordar mesures per a una democratització profunda de l’estat. Fonts des del govern han admès que no es preveu la democratització de l’aparell judicial, la reforma de la llei de secrets oficials ni la transparència del CNI. Ara com ara, aquests temes queden a l’aire.
Les crítiques de Gabriel Rufián i Míriam Nogueras
En el debat de dimecres, Gabriel Rufián va recriminar Pedro Sánchez per qualificar Espanya com ‘una democràcia plena’ quan diversos grups parlamentaris l’han qüestionat sobre la impunitat dels extremistes als carrers, les mentides a la televisió i la impunitat de la guerra judicial. Rufián va preguntar retòricament com és possible que una democràcia plena necessiti un pla de regeneració democràtica. Va assegurar que les deficiències democràtiques a Espanya comencen amb un jutge empresonant nou persones per un referèndum i acaben amb un altre jutge investigant la seva dona per una reunió.
Més tard, Míriam Nogueras assenyalava la mateixa incongruència del president espanyol. Ha comentat que “ningú regenera una cosa que ja funciona” i ha criticat que el PSOE fins fa poc presentava Espanya com una democràcia exemplar. Nogueras va recordar com, mentre els independentistes aportaven proves d?espionatge i infiltracions, eren acusats d?exagerar. Tampoc va oblidar esmentar l’article 155, que també va tenir el suport dels socialistes.
El cas de Begoña Gómez: incertesa i manca de garanties
El focus de la setmana va tornar a centrar-se a Begoña Gómez. El pla de regeneració democràtica de Sánchez va néixer amb la seva dona al centre de l’escàndol. Aquest divendres ella estava citada a declarar davant del jutge, però va decidir acollir-se al seu dret de no declarar, al·legant la falta de garanties en el procés.
L’advocat de Gómez, l’exministre Antonio Camacho, va declarar que el seu client “no té res a amagar”, però se li va recomanar guardar silenci a causa de la manca de garanties processals. Va acusar el jutge Juan Carlos Peinado d’expandir la investigació més enllà del que és raonable. Segons Camacho, “el procediment s’ha quedat sense contingut” perquè “un instructor no pot investigar qualsevol cosa”.
El jutge ha reconegut que indaga a totes les accions de Begoña Gómez des que Pedro Sánchez és president, en relació amb les denúncies presentades per organitzacions d’extrema dreta. Recentment, Vox ha anunciat que sol·licitarà que Pedro Sánchez testifiqui en aquest cas.
