Tatxo Benet i la seva controvertida exposició
Tatxo Benet, un reconegut empresari i col·leccionista d’art, s’ha trobat al centre d’una tempesta mediàtica després de la decisió de la cònsol d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, de retirar un cartell d’una exposició que abordava la censura. Aquesta acció es va dur a terme en el context dels Jocs dels Petits Estats, citant motius de ‘seguretat nacional’ com a justificació.
La reacció de Benet i la seva estratègia
Sense haver programat una data per a la seva exposició al Museu d’Art Prohibit de Barcelona, Benet va optar per fer una prova a Andorra, considerant aquest país com un ‘laboratori’ per a les seves idees artístiques. La seva retòrica insinuava una por a les represàlies que podrien sorgir a la capital catalana, fet que va provocar un debat intens sobre la llibertat d’expressió.
Crítiques a la cònsol
Benet no va escatimar en crítiques a Gili, utilitzant mitjans de comunicació de Catalunya per fer notar que la seva decisió era ‘frívola’. Va argumentar que la retira del cartell era una resposta a l’inconformisme davant la caricatura de Mahoma, assenyalant que la suspensió de l’exposició era inevitable.
La reacció dels treballadors i les seves reivindicacions
D’altra banda, els treballadors de Mediapro, empresa liderada per Benet, s’han mobilitzat per reclamar millores laborals. Han convocat una vaga pròxima per exigir millors condicions laborals, afegint-se a una vaga indefinida que els empleats del Museu d’Art Prohibit han mantingut durant tres mesos, denunciant situacions laborals precàries.
Un contrast inquietant
Mentre Benet es presenta com un defensor de la llibertat d’expressió, les seves accions cap als treballadors han estat qüestionades. Els empleats del museu han informat de condicions laborals poc adequades, incloent salaris per sota del conveni i la manca de recursos bàsics per a la seva comoditat.
Un futur incert per a l’art i la llibertat d’expressió
El conflicte entre Benet i Gili no només destaca les tensions entre la llibertat d’expressió i la seguretat, sinó que també posa de manifest la fragilitat de les condicions laborals en el món de l’art. Amb la societat pendent de com evolucionarà aquesta situació, queda per veure com es resoldran aquestes tensions i quin impacte tindran en el panorama cultural de la regió.
