La desconfiança en el futur
Una professora de filosofia contemporània de la Universitat Oberta de Catalunya, reconeguda per la seva obra ‘El temps de la promesa’, explora les expectatives d’una generació que ha vist com les promeses laborals i de prosperitat s’han esvaït. Nascuda el 1982, reflexiona sobre les il·lusions que se’ns van presentar en el moment de graduar-nos, en un context on la crisi del 2008 va marcar un abans i un després.
La promesa del progrés: una il·lusió col·lectiva
La creença que treballar dur portaria a una vida millor ha estat profundament arrelada en la nostra societat. La idea que la riquesa compartida generaria benestar per a tots ha demostrat ser, en molts casos, una mera promesa, més aviat un miratge que perpetua desigualtats. Aquesta promesa de progrés, que ha passat per múltiples cicles històrics, revela la seva fragilitat i la seva exclusivitat.
Què significa prometer?
La noció de promesa implica un destinatari. Sense una audència clara, la promesa perd la seva significança. La professora destaca la importància de qui fa la promesa i a qui va dirigida, i com la traïció d’aquest compromís pot generar ràbia i desconfiança entre les classes socials.
La crisi de la paraula
En l’actualitat, l’autenticitat de les promeses és qüestionada, especialment en el context polític. La professora argumenta que la paraula ha perdut el seu poder com a instrument de vincle social, convertint-se en un bé de consum. Aquesta banalització de la comunicació porta a una societat on la veritat es dilueix entre les notícies falses i la desinformació.
El compromís com a forma de poder
El compromís social es veu amenaçat per una tendència a evitar responsabilitats, i alhora, la sensació de traïció es fa present quan les promeses es trenquen. La professora subratlla que l’absència de compromís pot portar a un individualisme extrem, on els vincles socials es debiliten i les relacions es converteixen en superfícies sense profunditat.
La solitud en la societat actual
En un món hiperconnectat, la solitud i la insatisfacció són més comunes que mai. La falta de compromisos reals genera una sensació de buidor, on les persones es troben atrapades en relacions superficials que no proporcionen el suport emocional necessari.
Educació i promeses
El sistema educatiu, com a agent de promeses, també s’enfronta a la seva pròpia crisi. La promesa d’igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes es veu compromesa per la desigualtat estructural que persisteix en el sistema. La professora assenyala que la realitat educativa actual no compleix amb l’objectiu de ser un canal d’igualtat.
Migracions i expectatives
Els migrants que busquen una vida millor sovint arriben amb promeses que s’han tornat inassolibles. La realitat actual de la migració desafia les expectatives de prosperitat que abans eren la norma. Les dinàmiques globals han transformat les expectatives dels que arriben, i les promeses de benestar i integració es dilueixen en un context de creixent desigualtat.
El paper de l’extrema dreta
La política actual, en particular l’ascens de l’extrema dreta, s’aprofita de la inseguretat social per oferir certeses. Les promeses d’aquestes forces es fonamenten en la defensa d’un passat idealitzat i en la creació d’un enemic comú. No ofereixen un futur millor, sinó que juguen amb les pors i les frustracions de la població.
La política de la veritat
La lluita per la veritat i la capacitat de fer promeses és fonamental en la política actual. La professora convida a reflexionar sobre qui té realment el poder de prometre i com aquest poder s’ha de redistribuir per garantir una societat més justa i equitativa.
Cap a un nou horitzó
La recerca de noves formes de vincle i compromís és essencial per afrontar la crisi de les promeses. En un món on les paraules s’han convertit en mercaderies, la necessitat de recuperar la seva autenticitat es fa més urgent que mai. La professora conclou que, per avançar cap a un futur millor, hem de revisar les nostres expectatives i compromisos, tant individuals com col·lectius.
