El naixement d’un clàssic literari
L’any 1937, en el calorós ambient d’Alexandria, Daphne du Maurier, esposa d’un militar destinat a Egipte, es va enfrontar a un bloqueig creatiu mentre treballava en una novel·la que semblava resistir-se a les seves mans. Les primeres pàgines, plenes de frustració, van acabar oblidades. Malgrat les dificultats, la seva nostàlgia per Anglaterra i la seva imaginació la van portar a crear un món fascinant i inquietant que va donar vida a Rebecca, una obra que, des de la seva publicació el 1938, ha venut milions d’exemplars i ha estat adaptada en diverses ocasions al cinema, amb la versió més emblemàtica a càrrec d’Alfred Hitchcock.
Una interpretació errònia de l’amor
Al llarg dels anys, Rebecca ha estat considerada una història romàntica, però Du Maurier lamentava que el veritable nucli del relat quedés eclipsat. La trama gira al voltant d’una jove sense nom que, en una mansió marcada per l’ombra de la seva difunta predecessora, es veu atrapada en una lluita interna entre l’amor i la gelosia. La figura de Rebecca, una dona poderosa i fascinant, representa una amenaça per a la protagonista, que es veu atrapada en la seva pròpia inseguretat.
Diferents perspectives sobre la feminitat
Des d’una perspectiva contemporània, la figura de Rebecca es pot interpretar com un símbol de l’empoderament femení, mentre que la protagonista es percep com una persona que, com dirien alguns, és un ‘NPC’ en la seva pròpia vida. Aquesta dinàmica revela una relació complexa entre les dues dones, on l’amor i la possessió es barregen d’una manera inquietant.
La psicologia dels personatges
L’habilitat de Du Maurier per crear personatges amb profunditat psicològica és evident. La relació entre la jove i Maxim de Winter, el seu marit, es veu marcada per secrets i traïcions, i la revelació final sobre Rebecca transforma la percepció del lector. En la seva adaptació cinematogràfica, Hitchcock va suavitzar algunes de les implicacions més sinistres de la història, presentant una versió més lleugera que va distorsionar la intensitat del relat original.
Les complexitats de la identitat
Un aspecte fascinant de la vida de Du Maurier és la seva pròpia lluita amb la seva identitat sexual. La seva biògrafa, Margaret Forster, revela que Du Maurier va viure amb una repressió interna significativa, incloent relacions amb dones que van influir en la seva obra. La figura de la senyora Danvers, la majordoma, es converteix en un emblemàtic exemple de la representació de la sexualitat femenina en la ficció, reflectint les tensions socials de l’època.
Un llegat literari i cultural
La influència de Rebecca s’estén més enllà de les pàgines del llibre i les pantalles de cinema. Ha esdevingut un referent cultural que continua inspirant adaptacions i relectures. La novel·la, amb les seves capes de significat i complexitat emocional, segueix ressonant amb els lectors contemporanis, que poden veure en ella una reflexió sobre el poder, la gelosia i la identitat femenina.
