Un homenatge als herois caiguts
En un lapse de només 18 hores, prop de 1.300 valents, entre els quals hi havia 700 combatents francesos i belgues de la XIV Brigada Internacional, van ser cruelment massacrats per les forces franquistes. Aquest tràgic esdeveniment va tenir lloc com a part dels esdeveniments que van precedir la famosa batalla de l’Ebre. En un acte en homenatge a aquests herois, que va reunir familiars que van arribar des de França, el Govern va rendir tribut al sacrifici d’aquells que es van involucrar a la defensa de la democràcia, 86 anys després de tan devastadora confrontació.
La memòria històrica en joc
Durant l’esdeveniment, la Consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va recordar la importància que tots els governs mantinguin viva la memòria històrica d’aquells temps difícils. Sense entrar en detalls sobre la recent derogació de la llei de memòria al País Valencià, va subratllar l’obligació que hi ha de protegir els records i les lliçons del passat.
Un escenari commovedor
L’homenatge va tenir lloc als peus de l’emblemàtica torre de la Carrova, un racó significatiu on va tenir lloc el cruent succés. En companyia de representants institucionals de les Terres de l’Ebre, Ubasart va tenir l’oportunitat de conversar amb Marie, la descendent d’Henri Rol Tanguy, un destacat comissari polític de la Marsellesa i un heroi de la resistència durant la Segona Guerra Mundial.
L’estratègia de distracció
Henri Rol Tanguy, juntament amb el comandament militar de la XIV brigada internacional, va ser l?encarregat d?idear i dur a terme una estratègia de distracció. El seu objectiu era desviar l’atenció de les tropes franquistes cap a l’àrea del delta de l’Ebre, amb la intenció de reduir la pressió a les zones riu amunt, on es tenia previst que es portés el pas de l’Ebre, significant així l’inici de la contraofensiva republicana.
Un sacrifici que no ha de ser oblidat
A la mitjanit del 25 de juliol, nombrosos brigadistes van creuar l’Ebre a la regió de Font de Quinto, a prop de Camp-redó. Tot i això, aviat van ser detectats i es va desfermar un brutal atac per part de les tropes franquistes. En trobar-se atrapats entre la riba de l’Ebre i el canal de la Dreta, aproximadament 700 homes van perdre la vida, mentre que també es van comptabilitzar prop de 400 baixes al bàndol franquista.
La valentia dels combatents
Tot i que Rol Tanguy va resultar ferit, va poder nedar fins a la riba, però la seva brigada va ser pràcticament aniquilada en aquell instant. Posteriorment, esdevingué una figura clau de la resistència contra el règim nazi i participà activament en l’alliberament de París.
Records que han de perdurar
Marie Rol-Tanguy, després de l’homenatge, va compartir que el seu pare va viure experiències inoblidables a Espanya. Era la seva primera vegada a la regió i relatava com va conèixer molts amics brigadistes de diverses nacionalitats. Destacava el profund vincle que els unia i expressava el seu compromís, juntament amb altres membres de la seva associació, de transmetre el sacrifici del seu pare i els seus companys a generacions futures, tant a França com a Espanya.
La lluita per la memòria
La consellera Gemma Ubasart va emfatitzar la necessitat de mantenir viu el llegat de la lluita contra el feixisme i la dignitat de les víctimes. A l’emfatitzar la responsabilitat dels governs de comptar amb normatives i polítiques públiques que protegeixin aquest llegat, va ressaltar el caràcter pioner de la llei sobre memòria democràtica i la imminent aprovació de noves regulacions després de l’últim procés parlamentari. “Continuarem treballant en aquesta direcció, nucleant esforços per aprofundir en les lleis i polítiques de memòria democràtica”, ha assenyalat.
Un acte ple de simbolisme
L’acte en commemoració de la batalla de l’Ebre, que segons algunes investigacions va superar les 50.000 morts i es considera un dels episodis més sagnants de la guerra civil espanyola, va ser organitzat de manera conjunta per la Direcció General de Memòria Democràtica, el Consorci Memorial de Espais de la Batalla de l´Ebre i l´Ajuntament d´Amposta.
Artistes rendeixen tribut
Abans de la intervenció de la consellera, el delegat del Govern i l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va prendre la paraula. Així mateix, el cantautor italià Alessio Arena va interpretar diverses cançons de caràcter reivindicatiu, incloent ‘Què volen aquesta gent?’, de Maria del Mar Bonet, que va fer versions en català, italià i francès; ‘Paisatge de l’Ebre’, un poema de Josep Gual Lloberas musicalitzat per Teresa Rebull; i ‘L’ànima del meu poble’, una obra del compositor xilè Rolando Alarcón, que va ser assessor del Govern de Salvador Allende.