Un episodi oblidat de la història gitana
El terme Baró Estardipen evoca un dels episodis més tràgics en la història del poble gitano, que va començar amb una ordre reial emesa per Ferran VI el 28 de juny de 1749. Aquesta ordre, que pretenia empresonar a les famílies gitanes a tota Espanya, va marcar un intent sistemàtic d’extermini cultural i físic d’aquesta comunitat.
Exposició al Palau Robert: Un record viu
Amb motiu del 275è aniversari d’aquest tràgic episodi, el Palau Robert presenta l’exposició titulada “Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes”, que estarà disponible fins al 10 de desembre. Aquesta mostra busca visibilitzar un capítol desconegut per a molts i recuperar la memòria d’un poble que ha patit durant segles.
Les conseqüències devastadores de la Gran Batuda
La coneguda Gran Batuda no només es va centrar en la detenció de gitanos, sinó que també va implicar una violència sistemàtica basada en prejudicis socials i econòmics. Es calcula que aquest intent de repressió va afectar al voltant de 12.000 individus, amb conseqüències devastadores com la separació de famílies i la mort de moltes persones.
La separació familiar i la imposició de treballs forçats
Els infants eren separats dels seus pares, obligats a aprendre oficis o treballar com a criades, mentre que els adults eren sotmesos a treballs forçats en fàbriques i presons. Aquesta brutalitat no feia distinció de sexe ni edat, afectant tant a gitanos assentats com nòmades.
Reparació i reconeixement
La commemoració del Baró Estardipen no només busca recordar uns fets que han quedat en l’oblit, sinó que també pretén abordar les ferides obertes que la comunitat gitana encara pateix avui en dia. Aquesta exposició, comissariada per Francisco Vargas, és un pas important cap al reconeixement del racisme institucional que ha perdurat al llarg dels anys.
Activitats per a la reflexió
A més de l’exposició, s’han organitzat diverses activitats, incloent l’obra de teatre ‘No soy tu gitana’ de Silvia Agüero i un col·loqui que fomentarà el diàleg sobre la situació actual del poble gitano. L’acte central de commemoració es durà a terme al Palau Robert el 9 de desembre a les 18.00 h.
Un futur de reconeixement i dignitat
Amb aquesta commemoració, no només es busca la reparació de la memòria històrica, sinó també un futur en què la dignitat del poble gitano sigui reconeguda i valorada. La societat té l’oportunitat d’aprendre dels errors del passat per construir un present i un futur més justos.
