Una Pèrdua Profunda per a la Comunitat
Lamentablement, ens hem acomiadat d’una figura destacada: Enric Morist. La seva partida, prematura i inesperada, ha deixat un buit immens en els cors de tots aquells que el van conèixer. Reflexionar sobre la seva vida i llegat és un repte, però és essencial per mantenir viu el seu record.
Un Heretat de Valors
Des de ben jove, Enric va absorbir els valors de la solidaritat i l’altruisme, influenciat pel seu pare, Jordi Morist, una figura emblemàtica dins de Creu Roja Igualada. Aquesta connexió familiar va ser clau en el seu desenvolupament com a líder, un paper que exercia amb una naturalitat admirable.
Experiències Compartides en Terrenys Inexplorats
El món del periodisme em va permetre conèixer Enric de manera més personal, especialment durant un viatge a Bòsnia, poc després dels acords de Dayton. En aquell moment, el país era un laberint de camps de mines, i la seva dedicació a la inauguració d’una escola a Travnik, finançada per Creu Roja, reflectia la seva passió per la justícia social.
Un Viatge Inoblidable
Durant aquell viatge, també van participar altres dos igualadins que han deixat una empremta al cor de la comunitat: Santi Carbonell i Josep Miserachs. El pas del temps pot semblar cruel, però les seves contribucions perduren.
Un Acte de Coratge i Compromís
La solidaritat d’Igualada amb Bòsnia va començar amb una iniciativa que molts consideraven arriscada. Un grup de joves de Creu Roja va decidir acollir famílies bosnianes fugint del conflicte. Sense experiència prèvia, només amb l’energia juvenil i la determinació d’Enric, van obrir les seves portes, creant un precedent que ha permès a moltes famílies trobar un nou començament a Catalunya.
L’Última Entrevista
La meva darrera conversa amb Enric, publicada a La Veu, va ser un viatge a la seu de Creu Roja a Barcelona. Ell estava especialment orgullós de dues iniciatives: l’armari de les 30.000 claus i un grup de voluntaris que atenen trucades de suport. La seva dedicació a la confidencialitat i el benestar dels altres era palpable.
Un Comiat Ple d’Emoció
El dilluns, en l’acte de comiat, la multitud present va ser testimoni d’una pèrdua que ressona més enllà de l’individu. La seva empremta és un recordatori de la importància de treballar pels altres, de mantenir l’optimisme i d’inspirar una nova generació amb el seu exemple.
Un Futur Sense Enric
Catalunya ha perdut un dels seus millors, un home amb un potencial immens encara per ser descobert. Espere que un dia puguem retre homenatge a Enric Morist, reconeixent així la seva contribució inigualable a la nostra societat.
