El Llegat del 25 de Juliol de 1654
En una data significativa com la d’avui, però del 1654, el Dietari de la Generalitat documentava per primera vegada la celebració de la festivitat dedicada a Jaume Apòstol. Aquest registre es va fer de manera concisa, simplement anotant: “Ssabte, a XXV. Diu de sant Jaume”. Aquest esdeveniment va tenir lloc en un context postbèl·lic de gran rellevància, després de la Guerra de Separació de Catalunya que es va estendre des del 1640 fins al 1652, i un parell d’anys després que les forces hispàniques prenguessin el control de Barcelona el 1652.
Les Celebracions Prèvies a Catalunya
Abans d’aquesta formalització, el dia de Sant Jaume havia estat motiu de festivitat a diverses localitats catalanes, encara que no se celebrava de manera uniforme a tot el territori. Aquesta celebració formava part d’un calendari festiu al mes de juliol, vinculat majoritàriament a l’agricultura, que començava el dia 10 amb Sant Cristòfol i continuava fins al 26, amb Santa Anna actuant com a colofó.
El Paper del Cardenal Agostino Spinola
Un quart de segle abans, el 1629, l’influent Cardenal Agostino Spinola, que en aquell moment era el metropolità de Granada i poc després de Santiago, va aconseguir que el Papa Urbà VII designés Santiago Apòstol com a patró de les Espanyes. És crucial esmentar que Spinola, figura clau de la diplomàcia hispànica, va ser membre del Consell d’Estat i descendent d’Ambrosio Spinola, líder dels cèlebres Terços hispànics a Flandes, la fama del qual va ser capturada pel conegut pintor Diego Velázquez a la seva obra ‘La rendició de Breda’.
Conseqüències de l’ocupació hispànica
Un cop les forces hispàniques es van instal·lar al Principat el 1652, la cancelleria va decidir mantenir les institucions catalanes, malgrat les demandes d’eliminació que havia plantejat el Comte-Duc d’Olivares a l’inici del conflicte. Tot i això, el govern hispànic va imposar un règim repressor sobre la classe dirigent catalana, reemplaçant-la per individus sense habilitats polítiques, però amb un fort interès a consolidar el poder hispànic. Aquesta estratègia va portar una sèrie de moviments que buscaven la hispanització de les elits catalanes, juntament amb la reducció de la identitat cultural local, on la figura de Santiago Apòstol, ara patró de les Espanyes, hi jugava un paper fonamental.
