Un Record Inoblidable de la Pandèmia
Fa cinc anys, les Terres de l’Ebre es van veure immerses en un dels capítols més desafiaments de la seva història: l’arribada de la Covid-19. Amb l’epidèmia ja present a Catalunya, la comunitat va començar a preparar-se per afrontar una crisi sanitària sense precedents. La incertesa del moment era aclaparadora, i la responsabilitat de gestionar la salut pública pesava en cada decisió que es prenia.
La Preparació davant l’Inesperat
Els primers dies van ser un cúmul d’emocions: dolor, preocupació i un profund respecte pel que s’acostava. Les imatges d’altres regions que ja patien la crisi eren un recordatori constant de la gravetat de la situació. La prioritat era clara: salvar vides i protegir tant la població com els professionals de la salut. Així, vam haver de transformar els nostres hospitals, passant de només 8 llits per a pacients crítics a 32, en un esforç col·lectiu sense precedents.
Reunions i Estratègies
Les reunions matinals amb el CatSalut i altres territoris es van convertir en el nostre pa de cada dia. Malgrat que els casos a les Terres de l’Ebre eren limitats durant el confinament, la nostra vida quotidiana es va transformar en un constant preparatiu per blindar les residències i reforçar l’atenció sanitària. Recordo amb claredat el 13 de març, quan es van registrar els primers casos a la regió, un moment que va marcar l’inici de decisions dràstiques com la suspensió de les intervencions no urgents.
L’Estat d’Alarma i les Conseqüències
Amb l’estat d’alarma declarat, el món es va aturar. La imatge de carreteres buides i l’angoixa de la quarantena eren noves realitats que tothom havia de fer front. Recordo un viatge a Barcelona, on l’absència de trànsit em va fer sentir la gravetat de la situació. El 19 de març, la primera mort a les Terres de l’Ebre va ser un cop dur que va sacsejar la comunitat.
El Dol i la Solidaritat
Amb més de 200 vides perdudes durant la pandèmia, cada mort era una història trencada. Enmig del dolor, la solidaritat va emergir com una llum d’esperança. Les aplaudiments des dels balcons cap als professionals de la salut van ser un gest que ens unia a tots en un moment de vulnerabilitat compartida.
La Resiliència i l’Aprenentatge
Vivir una pandèmia com a responsable de salut a les Terres de l’Ebre va ser un repte monumental. Cada dia estava ple de decisions que, amb el temps, podrien haver estat diferents, però al principi, només teníem la informació que teníem. A mesura que avançaven les onades, vam aprendre a adaptar-nos i a preservar el sistema sanitari, essencial per atendre les necessitats de la població.
Visites a Hospitals: Un Reflex de Canvi
Les visites als hospitals, on vam transformar espais com el paritori de l’Hospital Verge de la Cinta en UCI, em deixaven sense paraules. El coratge i la dedicació del personal sanitari eren admirables. Aquella etapa intensa de la meva vida va ser un testimoni del poder de la comunitat i de la seva capacitat de resiliència.
Gràcies a la Solidaritat i la Vacunació
La solidaritat de les empreses i ciutadans va ser fonamental, convertint la Regió Sanitària en un magatzem de material de protecció. Les donacions de menjar i productes per als professionals de salut van ser gestos que mai oblidarem. La introducció de les vacunes va marcar un canvi significatiu, amb la primera dosis administrada el 27 de desembre de 2020, un moment que ens va il·luminar el camí cap a la recuperació.
Reflexions Finals
Mirant enrere, és vital recordar les lliçons que hem après. No oblidem el sacrifici dels qui van estar a primera línia i la importància d’un sistema de salut robust. La salut ha de ser una prioritat i, com a societat, hem de treballar per assegurar que el nostre sistema sanitari disposi dels recursos necessaris per afrontar qualsevol repte futur.
