Un matí d’esperança i tempesta
Amb cinquanta amics, ens trobem al cor dels Pirineus, a una altitud de 2.300 metres, immersos en un entorn que evoca tant respecte com inquietud. Avui, ens espera una caminada llarga, però una tempesta de juliol ens obliga a ser pacients mentre observem els llampecs des del refugi.
Debat entre amics: conscient o còmplice?
El tema de la crisi ecològica ha sorgit inevitablement durant la nostra ruta, i amb la pausa necessària, decideixo estimular la conversa amb una pregunta controvertida.
Culpabilitat en temps de decisions
¿Sentiu que adopteu una actitud culpable quan utilitzeu el cotxe? La resposta col·lectiva és un contundent ‘no’. L’Enric, amb determinació, defensa la seva postura amb l’argument que les prohibicions són la única solució efectiva. Segons ell, és l’exigència de la Unió Europea la que ha obligat les companyies a fer el salt cap a vehicles elèctrics.
Malgrat aquest consens, sé que els meus companys comparteixen un amor pel medi ambient. L’escenari natural que ens envolta els fa conscients de la seva responsabilitat; cada un de nosaltres, sense excepció, retira la seva brossa.
Emigració climàtica i responsabilitat compartida
Amb més valentia que mai, plantejo una pregunta més profunda: ¿Com afectarà l’emigració climàtica a les futures generacions? Aquí l’atmosfera canvia radicalment i el debat es descontrola. El Marc reflexiona sobre la possibilitat que siguem nosaltres mateixos qui ens veiem obligats a migrar al nord, mentre que el Víctor fa èmfasi en la seva fortuna per poder treballar en projectes que promouen el canvi.
Accions locals amb impacte global
El Jordi, potser el més crític entre nosaltres, ens recorda que parla poc però actua molt, amb contractes energètics amb cooperatives que afavoreixen el comerç local. La indignació d’Enric pel buidatge social d’energia a través de grans companyies energètiques només afegeix més incendi a la conversa.
L’Oriol, un dels més reposats del grup, detalla amb passió com ha participat en una cooperativa de consum al Poble Sec, augmentant el seu nombre de socis fins a dos-cents. Ampliant el debat, el Jordi no dubta en afirmar que la seva orientació política s’inclourà en les properes eleccions geogràficament a reivindicació ecologista.
Quin paper juguen les xarxes digitals?
Com el debat avança, m’adono de la complexitat que aporten les xarxes digitals al nostre diàleg. Em trobo connectat a múltiples plataformes -Instagram, WhatsApp, Telegram i altres- on, malgrat l’existència de discussió, sovint sento que el soroll enmascara el debat significatiu que necessitem.
Cap a un futur millor?
Espero que una nova xarxa digital, dissenyada amb una perspectiva més profunda per matemàtics i sociòlegs, pugui revitalitzar el diàleg i generar idees innovadores per afrontar la crisi mediambiental.
Camí cap a la natura
Amb la tempesta que se’n va, carreguem les motxilles, preparats per continuar. Mentre miro els majestuosos cims emergint de la boira, sento que les nostres discrepàncies sobre el medi ambient es fan més lleugeres en la companyia d’amics amb visió transversal. Tot i les nostres contradiccions, m’adhereixo a la idea que el nostre altruísme envers la natura és el que ens uneix.
