El llegat colonial als museus: un debat obert
La història de l’espoli dels marbres del Partenó és un dels exemples més emblemàtics que il·lustren la controvèrsia sobre el patrimoni cultural en els museus europeus. A principis del segle XIX, el diplomàtic britànic Thomas Bruce, conegut com el 7è comte d’Elgin, va traslladar a Anglaterra una part significativa d’aquests marbres, exhibint-los al Museu Britànic. Aquests objectes, que són un patrimoni cultural essencial per Grècia, van ser retirats durant el domini turc i mai no han estat retornats, alimentant així un debat que perdura en l’actualitat.
Els museus catalans i la seva relació amb el colonialisme
El cas d’Elgin no és aïllat; els museus de Catalunya també s’enfronten a qüestions similars. En aquests espais culturals, no només es poden trobar documents històrics, sinó també obres d’art i artefactes que provenen de les antigues colònies. Això planteja interrogants sobre la seva adquisició i el paper que aquests objectes juguen en la narrativa museística actual, que sovint es veu marcada per un passat de dominació.
Iniciatives per abordar la reparació del patrimoni
En aquest context, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha impulsat el projecte ‘(Tr)african(t)s’. Aquesta iniciativa busca investigar l’origen i les condicions d’adquisició d’objectes provinents de les antigues colònies espanyoles i d’altres països africans amb connexions postcolonials a Catalunya. El projecte inclou col·leccions de museus catalans, com el Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia, que alberga peces amb un passat colonial significatiu.
Un exemple singular: la pota d’elefant d’Igualada
Entre les col·leccions del Museu de la Pell d’Igualada, destaca una pota d’elefant adobada procedent de Guinea Equatorial. Aquesta peça, que va ser donada pel primatòleg Jordi Sabaté Pi, revela les complexitats de la seva adquisició. Sabaté Pi, que va tenir vincles amb la ciutat, va aprofitar la seva influència en el govern colonial per obtenir diverses peces, incloent animals vius i morts, en un context on els africans no podien caçar per llei.
La descolonització dels museus: un camí cap a la reparació
La descolonització del patrimoni museístic és un procés essencial que busca revisar i rectificar les narratives històriques i les pràctiques museístiques. Això implica no només la restitució d’objectes culturals, sinó també una reavaluació de com es representen les cultures colonitzades. Alberto López Bargados, professor d’antropologia social a la Universitat de Barcelona, destaca la importància d’un acord mutu en aquest procés, que no es limita a la devolució, sinó que busca reconstruir relacions entre cultures.
Futur incert: qui decideix el destí del patrimoni?
El futur del patrimoni cultural espoliat ha de ser decidit per les comunitats d’origen. Les alternatives no han de ser unilaterals, ja que pot haver-hi interessos en mantenir cert patrimoni en els museus europeus com a forma d’intercanvi cultural. La pota d’elefant d’Igualada és només un exemple de com les decisions sobre el patrimoni han de ser compartides, considerant la diversitat d’opinions i necessitats de les comunitats afectades.
