Un nou referent a la filosofia política
Sergi Morales-Gálvez és un pensador destacat en l’àmbit de la filosofia política contemporània, enfocat en temes de justícia lingüística i diversitat cultural. Amb un doctorat en Filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina i actualment professor a la Universitat de València, Morales-Gálvez és autor de ‘Filosofia política. Una introducció’, un text pioner a l’àmbit de l’acadèmia catalana, ja que és el primer manual de filosofia publicat en llengua catalana. Aquesta obra ha estat editada per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració d’Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Santjaume Claret.
Una fita per a la llengua i l’acadèmia
La importància d’aquesta publicació és que proporciona accés a un coneixement filosòfic crucial en un idioma que és la llengua materna de molts ciutadans. Encara que hi hagi un domini de l’anglès en l’àmbit acadèmic, tenir textos filosòfics en català no només honra la llengua, sinó que també recolza l’educació superior a Catalunya. Tot i que el contingut del llibre abraça temes de diverses tradicions de pensament, es posa l’accent en exemples i referències que són particularment rellevants per al context català.
Abordant el llenguatge des d’una nova perspectiva
Un dels desafiaments que van enfrontar els editors durant el procés de traducció i adaptació del contingut va ser la terminologia. Per exemple, el terme ‘libertarian’ es pot traduir al català com a ‘llibertari’ o ‘llibertarià’. L’elecció d’un o altre pot portar a confusions en el context català, considerant especialment la seva associació amb idees polítiques de l’extrema esquerra. Així, es va optar per ‘llibertarià’ per evitar malentesos al públic.
El legado de Francesc Eiximenis
El llibre inicia el recorregut filosòfic amb l’anàlisi de Francesc Eiximenis, un important filòsof català del segle XIV. Aquesta elecció és perquè Marc Santjaume, coeditor de l’obra, integra Eiximenis en el seu ensenyament, connectant el pensament local amb la tradició filosòfica occidental. Això no es planteja com un estudi d‟un pensament autonòmic, sinó com una eina per emmarcar la discussió de la filosofia política en un context més ampli.
Un buit a la filosofia política
En general, es percep una manca de representació de la filosofia analítica dins dels debats actuals a Catalunya, on hi predominen corrents de pensament continental. Tot i l’auge de la teoria crítica, amb figures com Michel Foucault i debats sobre populisme inspirats per Ernesto Laclau i Antonio Gramsci, la visió rawlsiana ha aconseguit un important reconeixement entre els filòsofs que van coeditar aquest manual, proporcionant una estructura per a la reflexió sobre la realitat contemporània.
Com influeix la filosofia política a la societat?
La influència de diferents corrents filosòfics sobre la realitat social és un tema debatut. En el context anglosaxó, hi ha estudis que analitzen quines teories citen els jutges del Tribunal Suprem per fonamentar les seves decisions. Els filòsofs John Rawls i John Locke són freqüentment esmentats, cosa que demostra com la base filosòfica pot afectar directament la vida de les persones. Sovint, des de petites edats, formulem judicis de valor sobre allò que considerem just o injust, cosa que evidencia la importància del pensament crític.
Interacció entre filosofia i política institucional
La relació entre filòsofs polítics i la política institucional és, la majoria, limitada. Un camí comú d’interacció és mitjançant fundacions vinculades a certs partits polítics. Per exemple, un dels editors és director de la Fundació Irla, i altres han col·laborat en la redacció de documents per a diverses fundacions. Aquest treball pot semblar un vincle instrumental de la filosofia política al servei de discursos polítics específics, cosa que Morales-Gálvez argumenta que pot ser problemàtica.
Les tensions del context polític actual
Arran del procés independentista a Catalunya, les dinàmiques filosòfiques dins de l’acadèmia han estat subjectes a tensions. Un exemple notable és el canvi de postura de Ferran Requejo, que va passar de ser un ferm defensor del federalisme a adoptar una visió independentista, destacant la seva influència en discussions sobre diversitat política a nivell nacional.
La rellevància de John Rawls
John Rawls apareix com una figura crucial a l’obra, no només per la seva aportació teòrica, sinó també pel mètode que va proposar. El seu enfocament, conegut pel terme equilibri reflexiu, estableix que el diàleg entre diferents perspectives és fonamental per construir arguments filosòfics sòlids. Un exemple és la discussió sobre la justícia i l’equitat, encara que no sempre és senzill, ja que requereix una anàlisi minuciosa i la disposició de revisar idees preconcebudes.
Una crítica a l’utilitarisme
Rawls planteja una crítica a la ideologia utilitària, comunament acceptada abans del seu pensament, argumentant que aquesta pot portar a deshumanitzar les persones, tractant-les com a mers mitjans per a un fi. Això s’il·lustra a través de dilemes ètics com el conegut ‘dilema del tramvia’, que posa a prova les nocions de moralitat i justícia. Aquests tipus de debats són fonamentals per entendre com s’articula la realitat social i com la filosofia pot guiar el llegat normatiu.
Justícia lingüística i la seua importància
La justícia lingüística és un tema que també ratifica la rellevància de sistemes que funcionin en societats plurilingües. Morales-Gálvez destaca que el debat sobre aquest aspecte ha estat en part modelat per aportacions de pensadors com John Stuart Mill, que argumentava que les democràcies són més efectives en contextos lingüísticament homogenis. Tot i això, aquest plantejament ha estat qüestionat, ja que models com els de Suïssa i Bèlgica demostren que la diversitat lingüística no és sinònim de debilitat democràtica.
Propostes de resolució
La visió de Morales-Gálvez s’inspira en la rica tradició multicultural de Bèlgica on s’han desenvolupat debats sobre drets lingüístics que consideren tant les diferències territorials com les personals. Es planteja que, a més a més de mesures coercitives per protegir llengües minoritàries, també és essencial un enfocament que promogui l’aprenentatge mutu entre comunitats, evitant la dominància d’una llengua.
La llibertat en el debat filosòfic
La noció de llibertat es presenta com un concepte vital a la filosofia analítica contemporània. Hi ha un debat entre la concepció liberal de la llibertat com a absència dinterferències i una visió republicana que argumenta que la interferència pot ser positiva sempre que promogui la igualtat. En l’àmbit del llenguatge, aquesta discussió és pertinent, atès que moltes persones senten que no es poden expressar lliurement a causa de la pressió social.
L’objectiu del llibre
Aquest llibre cerca civilitzar el debat filosòfic i fomentar una discussió profunda sobre temes complexos. Morales-Gálvez espera que, a través de la reflexió crítica, els lectors puguin examinar els seus propis principis i mitigar la polarització a què sovint ens enfrontem. En aquest sentit, l’obra no sols presenta un compendi acadèmic, sinó que convida el lector a un diàleg obert que enriqueixi l’enteniment de la filosofia política.
