Una època de confusió i descontentament
La realitat actual ens presenta un panorama desconcertant que molts de nosaltres trobem difícil d’assimilar. Com a observador d’aquest moment històric, sento una barreja de fascinació i frustració davant les anàlisis que realitzen experts en diversos camps. Mentre que alguns semblen gaudir d’una distància crítica que els permet fer pronòstics, molts de nosaltres ens sentim atrapats en una onada d’angoixa que ens envolta dia a dia.
Els antivalors en el discurs polític
Gustavo Petro, el president colombià, ha posat de manifest una preocupació creixent sobre els anomenats ‘antivalors’, especialment la cobdícia. En una recent entrevista, va afirmar que la cobdícia no només busca el benefici personal, sinó que es transforma en una obsessió per maximitzar guanys a qualsevol preu, desconnectant-se així de la democràcia i de la vida mateixa.
La cobdícia com a reflex d’una societat malalta
Petro descriu la cobdícia com una ‘pulsió de mort’, una força destructiva que s’expressa en múltiples formes: des de la devastació mediambiental fins a la violència contra pobles oprimits. Aquesta idea em ressona profundament, especialment en moments en què el dolor i la injustícia semblen ser la norma.
Experiències personals en un entorn hostil
Un episodi recent em va recordar la immediatesa de la cobdícia. En un bar d’Alacant, em vaig trobar amb Carlos Mazón, una figura que simbolitza aquest antivalor. La meva reacció a l’enfrontament va ser visceral; la ràbia em va recórrer el cos, evidenciant que la presència d’alguns líders genera un malestar profund entre aquells que lluiten per preservar la cultura i la identitat local.
La importància de la unió en la lluita
Afrontar aquests moments de desànim i desconcert no és una tasca fàcil, però la unió pot ser una font de força. La celebració del 25 d’abril a Alacant es presenta com una oportunitat per mostrar la nostra resistència i reafirmar els nostres valors com a societat. La necessitat de fer sentir la nostra veu és més urgent que mai.
Activisme com a resposta a la desesperança
Participar en manifestacions i esdeveniments comunitaris és essencial per combatre la sensació d’aïllament i desesperança. Cada reunió en defensa de la nostra identitat i contra l’extrema dreta és un pas cap a la construcció d’un futur millor. Com diu la feminista Tita Torres, ‘fer el que podem’ implica actuar amb tota la nostra força, no resignar-se a la passivitat.
Cap a un futur més esperançador
La clau per afrontar aquesta etapa de desassossec és reconèixer que no estem sols. Compartir les nostres inquietuds amb altres ens ajuda a transformar l’angoixa en acció, i això pot ser un poder real. La nostra capacitat de resposta col·lectiva pot marcar la diferència en la lluita contra els ‘antivalors’ que amenaçen el nostre present i futur.
