Una nova era per a la legislació audiovisual
La imminent aprovació d’una nova llei catalana en matèria audiovisual representa una oportunitat única per renovar el marc legal existent, que ja té gairebé dues dècades. Aquesta legislació ha de ser un catalitzador per posicionar Catalunya com a referent en la regulació de la intel·ligència artificial, especialment en la protecció de la propietat intel·lectual davant de les tècniques generatives d’IA.
El model europeu i la seva aplicació local
A l’Unió Europea, la AI Act proporciona un marc normatiu que prioritza la transparència en l’ús de dades per a la creació de contingut per part de la intel·ligència artificial. Catalunya ha de treure partit de les seves competències per assegurar una normativa que beneficiï els creadors i les empreses del sector audiovisual, garantint així una protecció robusta dels seus drets.
Referents internacionals
Mentre Europa avança, altres regions com el Canadà treballen activament en la defensa dels drets de propietat intel·lectual, amb la participació activa de grups que representen les indústries culturals locals. Aquest model pot servir d’exemple per a Catalunya, on és urgent desenvolupar un sistema de gestió col·lectiva dels drets que beneficiï els creadors locals.
La importància de l’article 155 de l’Estatut
Un dels grans desafiaments que enfronta la nova legislació és l’aplicació efectiva de l’article 155 de l’Estatut, que otorga a la Generalitat competències en matèria de propietat intel·lectual. És essencial que es desenvolupi un sistema que permeti la protecció dels drets dels creadors, així com la creació d’entitats que gestionin aquests drets de manera col·lectiva.
Desafiaments en l’escenari estatal
Recentment, la CNMC ha pres decisions que qüestionen la unitat del català, amb dos acords que limiten la promoció de continguts en aquesta llengua. Aquesta situació és preocupant, ja que les restriccions imposades podrien resultar en una disminució significativa del finançament per a produccions en català, comprometen així la viabilitat del sector audiovisual a Catalunya.
Implicacions per al futur del català
L’efecte d’aquestes decisions és especialment lesiu, ja que es considera el català i el valencià com a llengües separades, una visió que no només és inacceptable, sinó que també amenaça la cohesió del nostre patrimoni lingüístic. Cal una resposta ferma per part de les autoritats catalanes per contrarestar aquestes tendències.
Què pot fer el CAC?
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha de jugar un paper més proactiu en la defensa del català en el sector audiovisual. Fins ara, la seva acció sembla haver estat limitada, i és hora de que s’implementin estratègies efectives per protegir els interessos de la llengua i la cultura catalanes en un context cada vegada més desafiante.
La urgència d’una acció coordinada i decidida és evident. La legislació audiovisual ha de ser un instrument de canvi que asseguri la viabilitat i el creixement del sector cultural a Catalunya, amb un enfocament en la protecció i promoció de la nostra llengua i identitat.
