Una Realitat que Necessita Canvi
Actualment, a Europa, hi ha més d’1,4 milions de persones que viuen en institucions. Espanya, en particular, presenta una xifra alarmant de gairebé 392.000 individus en aquesta situació. Una preocupant majoria, vuit de cada deu ciutadans, creuen que aquestes persones estan excloses de la societat i que és urgent implementar mesures d’inclusió.
Història i Evolució de la Desinstitucionalització
El concepte de desinstitucionalització no és nou; les seves arrels es remunten a la Segona Guerra Mundial, amb un enfocament inicial en la discapacitat intel·lectual i la cura de menors. Més tard, la crítica cap als manicomis va portar a la comprensió que aquestes institucions, en la seva naturalesa, són fonamentalment coercitives. Michel Foucault va expressar-ho així: ‘La disciplina crea cossos dòcils’, i això es tradueix en un control exhaustiu sobre la vida quotidiana de les persones.
El Control de la Vida Quotidiana
Un moment per reflexionar: qui decideix les nostres rutines diàries? Des de la vestimenta fins a les hores de menjar, les institucions sovint prenen aquestes decisions, privant les persones de la seva autonomia i arrelament a la llar.
Un Futur Envejat: Necessitem un Nou Model
Amb una població que envellix cada vegada més, el model actual de suport residencial es queda petit per afrontar les necessitats futures. La idea tradicional de cuidar mitjançant l’aïllament no és sostenible. Qui voldria considerar la seva casa com un espai de confinament?
Un Marc Estratègic per al Canvi
Fa un any i mig, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 va proposar un ‘Marc Estratègic de la Desinstitucionalització’, centrat en cinc eixos fonamentals: la prevenció, la transformació dels serveis, la creació d’entorns comunitaris, l’apoderament dels individus, i el foment d’un context favorable. Aquesta iniciativa busca implementar el dret a una vida digna i independent, tal com es reflecteix a la Carta Europea de Drets Fonamentals.
Un Repte Col·lectiu
Alguns poden argumentar que la societat no està preparada per aquest canvi i que el capitalisme individualista no permetrà una transformació significativa. No obstant això, el cas de Bèlgica, que el 1988 va prohibir la inversió en residències, demostra que és possible: només el 3,5% de la seva població actualment viu institucionalitzada.
Construint un Futur Inclusiu
Per aconseguir aquesta metamorfosi, és essencial una voluntat política decidida i un replantejament de com ens cuidem els uns als altres. Desinstitucionalitzar no significa simplement traslladar la responsabilitat a les famílies, sinó garantir l’existència de serveis que respectin la individualitat i la comunitat.
Somiar amb un futur on Espanya pugui rebutjar les institucions coercitives i fomentar entorns inclusius és un objectiu assolible. Només cal que comencem a treballar en aquesta direcció, amb la mirada posada en una societat més humana i solidària.
