Inici » Rescatant Vides: L’Impacte de ‘The Playground Bell’ en la Creació Poètica

Rescatant Vides: L’Impacte de ‘The Playground Bell’ en la Creació Poètica

by PREMIUM.CAT
Hace casi una década, mientras agitaba una antigua librería, el poeta Oriol Sauleda se encontró con un poema corto del que nunca había oído hablar. Se titulaba la campana del patio de recreo, que en catalán debería traducirse como la campana de la hora del patio. Adam Johnson, el poeta que lo firmó, había muerto de SIDA en 1993 a la edad de 28 años. Como Sauleda descubrió en ese momento, Johnson "era el símbolo de toda una generación que desapareció en cuestión de meses; una generación de Jov (8k, mejor calidad, obra maestra, altamente detallada: 1.1)

Un Descobriment Inesperat

Fa gairebé deu anys, un viatge a una llibreria de segona mà va canviar la vida del poeta Oriol Sauleda. Entre les pàgines polsoses, va descobrir ‘The Playground Bell’, un poemari desconegut que portava la signatura d’Adam Johnson, un jove poeta que va perdre la vida a causa de la sida als 28 anys. La troballa va obrir una porta a una generació perduda, marcada per la tragèdia i l’angoixa de la mortalitat.

L’Eco de les Vides Oblidades

Sauleda va reflexionar sobre el llegat de Johnson, veient-lo com un reflex de les aspiracions i els somnis d’uns joves que van veure la seva existència escurçada de manera brutal. ‘Els esdeveniments col·lectius, com les pandèmies i les guerres, deixen una empremta profunda’, assenyala Sauleda. ‘Molts d’aquests morts van ser oblidats, i la sida, en particular, va ser una pandèmia que va ser estigmatitzada i silenciada.’

Una Veu que Inspira

A través dels versos de Johnson, Sauleda va trobar una ‘ànima amiga’ que l’ha guiat durant els anys. ‘Els seus poemes emanaven una força vital que ressonava amb la meva pròpia experiència de la vida i la mort’, confessa. ‘Vaig adonar-me que cada moment compta, i que cal viure plenament, sense por.’

Un Homenatge a l’Art i la Vida

Amb l’objectiu de rendir tribut a Johnson, Sauleda presentarà ‘Adamar Johnson’, un espectacle que tindrà lloc el 24 d’abril al Palau de la Música Catalana. Juntament amb els artistes Marcel·lí Bayer i Lulú Martorell, Sauleda explora la improvisació com a eina per traduir els poemes de Johnson a l’escenari, creant un diàleg immediat amb el públic.

Improvisació i Tradició Poètica

L’ús de la improvisació permet als artistes connectar amb el misteri de la creació, un aspecte que Sauleda considera essencial. ‘Traduirem els textos en temps real, acceptant les imperfeccions que això comporta, perquè així és com es viu realment’, explica.

El Missatge de ‘The Playground Bell’

El títol del poemari de Johnson simbolitza la inevitabilitat de la mort, que es presenta com una campana que sona en els moments més inesperats. Johnson es pregunta sobre el preu de la seva vida, escrivint des d’una perspectiva de pèrdua i esperança. Sauleda destaca que, malgrat el context tràgic, hi ha un missatge d’optimisme a les seves paraules: ‘Cada pàgina ens anima a expressar-nos, a viure amb intensitat.’

Creació en Moments de Tristor

Molts artistes que han viscut amb el VIH han creat obres significatives en els seus darrers anys, aprofitant cada moment amb una urgència creativa. ‘Quan se’ls informa que el temps és limitat, sovint es llancen a la creació amb una passió renovada’, comenta Sauleda.

Un Amor que Perdura

El títol de l’espectacle, ‘Adamar’, evoca un amor intens que es manté viu malgrat la pèrdua. ‘Si algú que estimes se’n va, l’amor es converteix en un passaport que et permet viure’, reflexiona Sauleda, destacant la importància de recordar i honrar aquells que han partit.

Un Futur per a la Memòria

Amb aquest espectacle, Sauleda i els seus col·legues no només busquen celebrar la vida de Johnson, sinó també crear consciència sobre les vides que han quedat en l’ombra. L’impacte de les seves obres perdura, recordant-nos que cada veu compta i mereix ser escoltada.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00