Aprovació del pressupost: una visió crítica
El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha donat llum verda al seu pressupost per aquest any, que ascendeix a 10,2 milions d’euros. Tots els grups polítics han votat a favor, però la presidenta, Josefina Lladós (Junts), ha expressat el seu descontentament pel nou govern de la Generalitat, que ha reduït els recursos disponibles per a projectes que realment podrien tenir un impacte positiu en la comunitat.
Despeses en personal: un increment notable
Malgrat els retrets sobre la manca de recursos, el pressupost continua mostrant un notable increment en les partides destinades a sous i personal, que ja suposen un 35% del total. Això representa uns 3,6 milions d’euros, i inclou noves contractacions com un segon arquitecte i un tècnic de medi ambient, així com professionals per a l’àrea d’igualtat.
El creixement de la plantilla: una estratègia discutible
Aquesta tendència d’augmentar el nombre de treballadors públics ha generat un debat sobre l’eficàcia i la necessitat d’aquestes noves incorporacions. Molts veuen el Consell Comarcal com una ‘agència’ que fomenta el creixement de l’administració pública, un fenomen que pot perpetuar pràctiques de clientelisme i favoritisme.
Prioritats del pressupost: on es destinen els fons?
Un 51% del pressupost es destina a l’àrea educativa, amb un notable increment del 48% en beques de menjador escolar, seguit dels serveis socials, que reben un 20%. Malgrat aquestes xifres positives, Lladós ha lamentat la insuficiència de recursos per als serveis socials, que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans.
Un balanç entre empleats i serveis
Amb la priorització de l’augment de la plantilla, sorgeix la pregunta sobre si s’estan deixant de banda altres serveis essencials per a la comunitat. La presidenta sembla focalitzar-se més en l’expansió de l’administració que en el benestar immediat dels ciutadans.
Consells comarcals: un model en debat
El paper dels consells comarcals ha estat sempre un tema controvertit. En les eleccions municipals, la lluita per obtenir el màxim nombre de regidors és crucial per influir en les composicions dels consells i les diputacions, on es decideixen les partides pressupostàries més significatives.
La dualitat de poder i recursos
Mentre que les diputacions gestionen grans quantitats de diners, els consells comarcals operen amb pressupostos molt més modestos i competències limitades. Això provoca una paradoxa en la qual la representativitat local és important, però sovint no reflecteix les necessitats reals dels ciutadans.
Un futur per als consells comarcals?
Amb el debat sobre la utilitat i l’eficiència dels consells comarcals, es planteja la possibilitat de la seva reestructuració o fins i tot desaparició progressiva. Els ajuntaments podrien assumir moltes de les seves funcions a través de mancomunitats, garantint així una gestió més eficient dels recursos i una millor atenció a les necessitats locals.
Replantejant el model administratiu
A mesura que es continuen discutint els models de governança, és fonamental considerar si els consells comarcals, amb la seva estructura actual, són realment la millor solució per a les necessitats dels ciutadans. El debat sobre l’amiguisme i el partidisme en la seva gestió és més rellevant que mai.
