Un viatge sensorial a través del record
Ramon Solsona, en la seva última obra, ‘El carrer de la xocolata’, ens convida a fer un recorregut per la seva infància i joventut a Gràcia, en una època marcada per la senzillesa i la immediatesa de la memòria. A diferència del seu treball anterior, ‘Temps enrere’, que explorava les vivències d’una família durant mig segle, aquí Solsona s’endinsa en records més íntims, activant els sentits i evocant moments que ressonen amb una força emocional única.
La força de les paraules i les emocions
L’olor de la fàbrica de Cola Cao, les veus del No-Do i les melodies que sonaven a les ràdios de l’època es converteixen en el teló de fons d’una narrativa rica en matisos. Solsona no només narra, sinó que juga amb el llenguatge, revitalitzant expressions que han caigut en desús i defensant la riquesa del català enfront de l’homogeneïtzació lingüística. A través d’aquestes recuperacions, ens ofereix un fresc d’una època que es pot perdre si no es conserva amb cura.
Una polifonia de records compartits
El llibre es presenta com una obra coral, on les vivències de Solsona es fusionen amb les de la seva família, creant una cistella d’anècdotes que es connecten entre si. La proximitat entre veïns i familiars en aquells anys és un dels temes centrals, reflectint una comunitat on les fronteres entre la vida privada i la pública eren difuses. Els dinars improvisats i les visites sense avís eren habituals, teixint una xarxa social que avui pot semblar inusual.
Un testimoni del passat polític
A més de ser un homenatge a Gràcia, ‘El carrer de la xocolata’ serveix com un document polític que examina la identitat catalana a través dels anys obscurs del franquisme. Solsona reflexiona sobre el llegat dels seus avantpassats, incloent el seu avi, que va viure les contradiccions de la política de l’època. Les seves paraules ens recorden com la història personal es barreja amb la col·lectiva, creant una narrativa que ressona amb la lluita per la identitat i la memòria.
La connexió amb l’obra anterior
Els lectors que han seguit Solsona en altres llibres trobaran en aquesta obra una continuïtat temàtica i emocional. Les referències a figures de la seva infantesa i a moments de la seva vida anterior enriqueixen la seva narrativa, creant un sentit de cohesió que ressalta la seva evolució com a escriptor. Els teleclubs i els records d’un avi organer, que apareixen en altres treballs, s’entrellacen en un teixit literari que aporta profunditat i context.
Un llegat literari viu
Amb ‘El carrer de la xocolata’, Solsona no només ens regala una mirada nostàlgica al passat, sinó que també ens ofereix una reflexió sobre el present i el futur de la literatura catalana. La seva prosa, rica en detalls i imatges vívides, ens convida a explorar la nostra pròpia memòria, recordant que cada paraula, cada record, és una peça del gran trencaclosques que forma la nostra identitat col·lectiva.
