Un dia que va canviar la història de Catalunya
El 7 de juny de 1640, Barcelona es convertí en l’epicentre d’una revolta popular que marcaria un abans i un després en la història del Principat. En un context de creixent descontentament amb la monarquia hispànica, els ciutadans de la capital catalana van decidir actuar, assaltant la presó situada a la plaça del Blat, amb l’objectiu de rescatar un dels seus líders, Francesc de Tamarit.
Francesc de Tamarit: Un símbol de resistència
Francesc de Tamarit, que ocupava el càrrec de diputat militar, era una figura clau en la governança de la Generalitat. Juntament amb Pau Claris, president del Govern, i Josep Fontanella, representant de les viles, formava un trio de poder que defensava els interessos de Catalunya davant les autoritats hispàniques. El seu empresonament havia provocat una onada de rebuig entre la població, que veia en ell un defensor de la sobirania i dels drets del poble.
El paper dels nobles i la mobilització popular
La figura del diputat militar era escollida per l’estament nobiliari, que intentava mantenir el control en un moment de gran turbulència social. Així, el càrrec de conseller-protector no només representava una autoritat militar, sinó també un pont entre les classes socials i la població. L’impacte de la Revolució Remença del segle XV havia deixat una empremta profunda en la societat, amb una baixa noblesa que lluitava per la seva influència i poder.
L’assalt a la presó: Un acte de valentia col·lectiva
A mesura que el sol s’elevava en el cel de Barcelona, més de 3.000 homes armats amb arcabussos i pedrenyals es van reunir per participar en l’assalt a la presó. La seva determinació va superar la resistència dels oficials reials al Portal Nou, reflectint un sentiment de unitat i coratge davant l’opressió. El carceller Felip Sorribes, en un gir inesperat, va obrir les portes de la masmorra, alliberant no només Tamarit, sinó també altres consellers empresonats, com Francesc de Vergós i Lleonard Serra.
Consequències immediates: L’inici d’una nova era
La negativa de Tamarit i els altres consellers a allotjar les tropes hispàniques, que perpetraven actes de violència i robatori, va evidenciar la falta de bona fe de les autoritats. Aquest incident va ser un dels detonants que van conduir a la Revolució dels Segadors, que esclataria poc després. La declaració de guerra de Felip IV contra Catalunya, anunciada l’1 de setembre de 1640, marcaria l’inici d’un conflicte que buscava la independència i la defensa dels drets del poble català.
Un llegat que perdura
El record d’aquell 7 de juny de 1640 no només és un testimoni de la lluita per la llibertat, sinó també una inspiració per a les generacions futures. La valentia del poble català davant les adversitats continua sent un exemple de resistència i determinació en la seva cerca d’autonomia i justícia. La història d’aquell dia ens recorda que, en moments de crisi, la unió i el coratge poden transformar el rumb del destí col·lectiu.
