Un estudi innovador sobre el carcinoma hepatocel·lular
Un recent article publicat a la revista ‘Journal of Hepatology’ revela descobriments significatius realitzats per investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS sobre la resposta dels pacients al tractament amb immunoteràpia per al càncer de fetge. Aquest estudi destaca les característiques moleculars que podrien determinar l’eficàcia o la resistència a aquests tractaments.
Un repte a l’oncologia: la resistència al tractament
Amb un 70% de pacients que no responen a l’immunoteràpia, és essencial investigar els factors que influeixen en aquesta resistència. La combinació d’atezolizumab i bevacizumab ha demostrat ser un tractament prometedor per al carcinoma hepatocel·lular, però els resultats posen de manifest que només un terç dels pacients obté millores significatives.
Investigació col·laborativa a Europa
L’estudi, dirigit pel Dr. Josep M. Llovet, va involucrar 10 centres europeus i va analitzar 320 pacients. Utilitzant tècniques avançades com l’anàlisi de cèl·lula única, els investigadors van poder identificar subpoblacions immunitàries i les seves característiques relacionades amb la resposta al tractament.
Implicacions per a l’oncologia de precisió
Els resultats d’aquesta investigació obren noves vies per a l’oncologia de precisió. Segons Llovet, aquests descobriments podrien facilitar la identificació dels pacients que realment es beneficiaran de la immunoteràpia combinada, així com guiar el desenvolupament de noves teràpies per a aquells que actualment no responen.
Classificació dels pacients segons la resposta
L’estudi classifica els pacients en dos grups: els immunocompetents, que presenten un microambient tumoral inflamat, i els dirigits per angiogènesi, que podrien ser més vulnerables a l’antiangiogènic. Ambdós grups mostren una supervivència superior als 30 mesos, destacant la importància de personalitzar els tractaments.
Mecanismes de resistència identificats
Els investigadors han identificat dos mecanismes principals que contribueixen a la resistència al tractament: l’activació de cèl·lules immunitàries mieloides immunosupressores i les vies de senyalització de Notch i TGF-β. Els pacients amb aquestes característiques presenten una supervivència mediana de 11 mesos, subratllant la necessitat de noves estratègies terapèutiques.
Una mirada cap al futur
L’evidència recollida en aquest estudi és fonamental per dissenyar tractaments més eficients que puguin beneficiar un major nombre de pacients. Llovet conclou que entendre els mecanismes que faciliten la resistència o la resposta al tractament és un pas clau per avançar en l’abordatge d’aquesta malaltia devastadora.
