Un Escenari de Conspiració
Recentment, s’ha revelat un capítol inèdit de l’anomenada ‘Operació Catalunya’, que posa en el punt de mira les accions d’autoritats espanyoles. Un informe elaborat per RAC1 ha destapat que l’ex-president Mariano Rajoy podria haver estat implicat en un pla secret, amb el suport del CNI i fins i tot col·laboracions internacionals, per desarticular la Banca Privada d’Andorra, tot això amb la finalitat de rastrejar les finances de figures destacades del moviment independentista català.
La Xarxa de Comunicacions
La base d’aquesta intriga es fonamenta en una sèrie de correus electrònics que mostren com s’havia gestat aquesta maniobra entre el 2014 i març del 2015. Les evidències aportades en aquests documents, que han estat sotmesos a anàlisi forense, revelen un pla d’intel·ligència amb un propòsit polític ben definit: obtenir accés a les dades bancàries que podrien relacionar els impulsors de l’independentisme amb comptes bancaris a l’estranger.
Justificació de la Intervenció
L’excusa oficial que es va utilitzar per l’operació contra la BPA es va centrar en acusacions de blanqueig de capitals associats amb diverses organitzacions criminals, incloent-hi la màfia xinesa i oligarques russos. Aquestes acusacions van ser reportades al FINCEN amb la intenció d’aconseguir una alerta que legalitzés la intervenció. Aquesta alerta es va emetre el 10 de març de 2015, i va provocar la caiguda de la BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid.
Aliances Internacionals
Una figura clau en aquesta trama ha estat identificada com Basilio Sánchez Portillo, un comandant de la Guàrdia Civil que va actuar com a intermediari amb els serveis d’intel·ligència nord-americans. Fonts implicades en l’operació indiquen que Félix Sanz Roldán, el director del CNI en aquell moment, va mobilitzar els seus contactes per obtenir el suport necessari per executar aquesta intervenció bancària.
Trobades Decisives
Els documents filtrats suggereixen que Rajoy i el llavors cap de govern d’Andorra, Antoni Martí Petit, van acordar aquesta operació en diverses reunions, tant a Espanya com a Andorra. Les autoritats espanyoles van vincular la BPA amb comptes de la família Pujol i altres figures independentistes, presentant la intervenció com una resposta a obligacions internacionals, quan en realitat era una maniobra per obtenir informació sensible.
Les Conseqüències de l’Operació
Una de les revelacions més impactants prové d’una nota de Villarejo, que assenyala que tres dies abans de la intervenció, ja s’havia decidit que es destituirien i empresonaria els directius de la BPA, incloent-hi el conseller delegat, Joan Pau Miquel. Villarejo va expressar la seva frustració perquè altres entitats andorranes, com Andbank, no van ser també objecte d’accions similars, malgrat les seves suposades connexions amb l’independentisme.
Eliminar les Empremtes
Finalment, un correu electrònic datat el 21 de març de 2015 indica que es va ordenar la destrucció de tota la documentació que podria comprometre l’Estat espanyol en aquesta operació. Segons Villarejo, només quedarien registres als arxius de la Presidència del Govern i del CNI, deixant entreveure les profundes implicacions d’aquestes accions.
