Simulacre anual de la central nuclear d’Ascó
Aquest dijous al matí, la central nuclear d’Ascó ha dut a terme el seu simulacre anual dins del pla d’emergència interior de la instal·lació. L’exercici ha consistit en simular els efectes a les dues unitats d’un terratrèmol que hauria provocat la declaració de la categoria 4 del pla i les actuacions descrites en els procediments. També s’han simulat emissions radiològiques a l’exterior i la pèrdua interna de comunicacions. Aquest simulacre ha estat dirigit des del Centre Alternatiu de Gestió d’Emergències (CAGE), una instal·lació incorporada a la central en el context de les millores introduïdes al parc nuclear estatal arran de l’accident de Fukushima Daiichi (Japó).
Nova parada no programada a la unitat Ascó I
D’altra banda, la central nuclear Ascó I ha notificat una nova parada no programada de la unitat per a la intervenció en la vàlvula de control d’aigua d’alimentació principal, que correspon al generador de vapor C. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha assegurat que la incidència no ha tingut cap impacte en la seguretat de la instal·lació, les persones ni el medi ambient. Tots els sistemes de seguretat han actuat segons el seu disseny i la planta es troba en una situació “estable”, segons han informat des del CSN en un comunicat. A principis d’abril, ja s’hi va produir una aturada similar. Aquest succés es classifica amb el nivell 0 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears i Radiològics (INES).
Decisió d’aturar la planta
Segons el CSN, el titular de la central nuclear d’Ascó I ha pres la decisió d’aturar la planta després d’observar oscil·lacions en la velocitat de les dues turbobombes d’aigua d’alimentació principal (TBBAA), derivades d’una alta pressió en la seva descàrrega i després de verificar que no es corregia amb la potència més baixa (70%). Un cop analitzada la situació, els seus responsables han decidit reduir la potència de la central per fer una parada ordenada i resoldre el problema. Durant les comprovacions, es van identificar que la posició “real” de la vàlvula afectada no s’ajustava a la requerida, per la qual cosa, “dedueixen que l’actuador de la vàlvula no estava en la posició original i que s’hauria desplaçat des de l’última comprovació”.
