Una varietat de paraules per referir-se a les vies
Quan es tracta d’esmentar els diferents tipus de via en català, és comú utilitzar paraules com a carrer (‘carrer’), camí (‘camí’), ronda, passatge (‘carrer una mica estret’) o avinguda (‘avinguda’). Aquestes paraules són àmpliament utilitzades en moltes poblacions per descriure les diferents classes de vies. Tot i això, en algunes localitats s’utilitza un vocable específic per designar un tipus particular de via, la qual cosa no es troba en altres poblacions.
Exemple a Castelló de la Plana
Tomemos como ejemplo el término municipal de Castelló de la Plana. En esta zona, es común encontrar muchos caminos, los cuales se denominan ‘camí’. Sin embargo, al oeste de la ciudad, en los límites del área urbanizada, a ambos lados del campus de la Universidad Jaume I (conocido como campus Riu-sec), existen unos caminos que tienen un nombre específico: se les llama ‘quadres’. Estas vías se extienden en dirección noreste a suroeste, son paralelas entre sí (o una continuación de la otra) y actualmente están relativamente urbanizadas, con pequeñas viviendas aisladas en minifincas. Aunque todavía conservan la estructura de un camino (excepto la quadra de la Salera, que ya es una calle completamente urbana). Algunos ejemplos de estas vías son: la quadra del Borriolenc, la quadra Segona, la quadra Tercera, la quadra Quarta de Baix, la quadra Quarta de Dalt, la quadra dels Cubs, la quadra Saboner, la quadra la Torta y la quadra de la Salera. Según el Diccionari català-valencià-balear, en Castelló de la Plana, una quadra es un ‘Camí que arranca d’un camí principal, en terra de secà’. Por otro lado, el Diccionari normatiu valencià de la Acadèmia Valenciana de la Llengua indica que una quadra era un camino que conducía a una antigua propiedad alodial.
Els sedenys: un terme amb un origen misteriós
No gaire lluny de Castelló de la Plana es troba la ciutat de Vila-real. En aquesta localitat també hi ha nombrosos camins dins del seu terme, que es diuen ‘camí’. Tot i això, també tenen senders específics que s’anomenen ‘sedeny’. Alguns exemples d’aquests senders són: el sedeny del Crist, el sedeny del Carme, el primer sedeny (del) Madrigal, el segon sedeny (del) Madrigal, el sedeny Nou, el sedeny Pinella, el primer sedeny (Solades), el segon sedeny (Solades), el tercer sedeny (Solades), el quart sedeny (Solades) i el darrer sedeny. Aquests camins es troben al sud de la ciutat, en direcció est-oest, i són transversals als camins importants que surten de la ciutat cap al sud, per la qual cosa són paral·lels a la sèquia Major ia la sèquia de la Tanda. Segons Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, a mitjans del segle XX es deia sereny. Tot i això, l’origen d’aquesta paraula continua sent un misteri, tot i que s’han plantejat diverses hipòtesis.
En resum, si visites Castelló de la Plana o Vila-real, és possible que escoltis expressions com ‘passarem per aquesta quadra’ o ‘per aquest sedeny’. No et sorprenguis, ja que aquestes paraules són utilitzades per referir-se a vies específiques en aquestes localitats. Al nostre proper article, explorarem altres poblacions i les seves particularitats quant a la denominació de les vies.
