El calendari, una qüestió de temps
Aquest any 1980 té una particularitat: el mes de febrer té un dia més. És el que es coneix com a any bixest, o any de traspàs, segons la denominació culta o popular. Aquesta anomalia ens mostra que encara no hem trobat –o no hem volgut posar en pràctica– una forma de fer un calendari regular que coincideixi exactament amb l’any solar. Aquest problema ve de molt lluny, i es pot afirmar que totes les grans cultures antigues van crear el seu propi calendari, buscant una exactitud que mai no van assolir. La força d’un calendari, per arbitrari que sigui, és tan gran, que encara avui existeixen al món molts calendaris diferents. Recordo que un dia, en un hotel de Katmandú, em van portar un diari amb l’esmorzar, i el primer que em va cridar l’atenció va ser la data: era el dia 1, del mes Baishak, de l’any 2027. Em va impressionar molt, perquè jo, que vaig néixer el 1927, em vaig sentir de sobte centenari.
Hi ha una cosa que ha resistit a tots els canvis de calendaris de la nostra cultura: els noms dels dies de la setmana, dedicats al sol, a la lluna i als planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn, amb l’excepció dels països llatins, que van canviar el sol per la referència al Senyor, el “dominus”. Quan diem dimarts, dimecres, etc., doncs, utilitzem encara uns noms imposats pels antiquíssims caldeus; aquestes paraules són unes de les cordes que ens uneixen amb la humanitat històrica més antiga. Els noms dels mesos són més “moderns” i mostren la típica tendència aduladora davant el poder: els mesos “Quintilis” i “Sextilis”, que anaven abans del “September” i l’“October”, van ser reanomenats en honor dels emperadors Juli (Cèsar) i August.
El calendari gregorià, un model obsolet
El calendari gregorià actual –establert el 1582 pel papa Gregori XIII, de manera que d’aquí a dos anys farà ja quatre segles– no és prou adequat des del punt de vista científic, però a més té uns inconvenients pràctics en relació amb les formes de vida de la societat actual, la distribució del treball, etc. Ja fa temps que es parla de substituir-lo per un altre. La idea dominant és la sistematització: que tots els mesos tinguin quatre setmanes, que cada mes comenci el mateix dia de la setmana, etcètera. Es vol “normalitzar” el calendari, doncs. Suposo que tindria beneficis. S’acabaria allò de preguntar “el dia 18 caurà en dijous o en divendres?” i aquella sorpresa anual de saber quin dia de la setmana serà Nadal, o un sant, o un aniversari. Evolucionem decididament cap a la perfecta monotonia.
Un any de traspàs i un record
El dia 29 de febrer de 1880, precisament, va néixer Josep Maria Folch i Torres. Un dia excepcional, i per això deia que ell només envellia un any cada quatre. Aquest 1980 també és un any de traspàs. Com si el calendari hagués volgut que poguéssim celebrar amb tota exactitud el centenari del seu naixement. ¿Sabrem aprofitar aquesta oportunitat? Què s’ha preparat per al dia 29? Faig, des d’aquest diari, una segona crida en memòria d’aquest nacionalista, que va haver d’exiliar-se… i encara sembla que sigui en una mena d’exili oficial.
