Un any de canvis en la seguretat laboral
Fa un any, la tragèdia de la cuinera Núria a la presó de Mas d’Enric va marcar un abans i un després en la seguretat dels treballadors penitenciaris. Aquest incident, provocat per un intern, va desencadenar un onatge de reaccions que ha ressonat en els àmbits laborals i socials, posant de manifest les vulnerabilitats del sistema.
Mobilitzacions i reivindicacions
La indignació generada per l’assassinat va portar a mobilitzacions massives i a una ruptura en les relacions entre els funcionaris penitenciaris i el Departament de Justícia. Malgrat la signatura d’un acord laboral que incloïa mesures de seguretat, la demanda d’implementació completa d’aquestes mesures persisteix entre els sindicats.
Acords laborals i seguretat
Els treballadors de UGT han confirmat que els acords signats s’han anat complint, però reclamen l’aplicació de totes les mesures acordades. En canvi, altres sindicats com CSIF i Marea Blava continuen exigint més accions per garantir la seguretat.
Compromís del Departament de Justícia
En un acte commemoratiu a la presó de Mas d’Enric, el Departament de Justícia ha reafirmat la seva dedicació a la seguretat laboral, alhora que es compromet a garantir els drets dels interns. Les entitats que han estat en contacte amb l’ACN reconeixen un canvi positiu en l’actitud de la Conselleria, tot i que demanen una acció més decidida.
Millores en la plantilla
Una de les mesures més destacades és la creació d’aproximadament 800 noves places laborals que contribuiran a una major presència de funcionaris en diversos àmbits, augmentant així la seguretat. Montse Balaguer d’UGT ha subratllat que aquesta ampliació és crucial per generar confiança entre els treballadors.
Revisió de protocols de seguretat
L’anterior direcció de Justícia va prometre revisar els protocols de seguretat en àrees de risc, però el nou conseller, Ramon Espadaler, ha anat més enllà, prohibint que interns amb delictes violents treballin en llocs perillosos. Aquesta decisió ha estat ben rebuda pels treballadors, tot i que ha generat crítiques d’algunes organitzacions.
Mesures addicionals de seguretat
S’han introduït mesures com la restricció d’ús d’instruments perillosos a les cuines i tallers, així com la reubicació de 359 interns. A més, s’ha proposat la implementació de polsadors d’emergència i mesures contra drons que poden introduir substàncies il·legals a les instal·lacions.
Reptes per al futur
Malgrat els avenços, els treballadors continuen exigint millores. La proposta d’introduir esprais per dissuadir la violència entre interns ha estat desestimada, tot i que alguns sindicats creuen que seria una eina útil. La discussió sobre la dispensació de medicaments i el tràfic dins de les presons també continua oberta.
Visió de futur
Els treballadors del sector expressen la necessitat d’un reconeixement més gran com a agents de l’autoritat i demanen que les millores es facin efectives de manera immediata. Alberto Gómez de CSIF ha subratllat que només és necessari una voluntat política per implementar aquestes mesures, algunes de les quals podrien ser impopulars però efectives.
La veu dels treballadors
Finalment, la perspectiva de Francesc de Marea Blava reflecteix un cert desencantament respecte a l’acord assolit, amb la creença que encara queda un llarg camí per garantir els drets laborals i la seguretat dels treballadors penitenciaris.
