Context històric
Tal dia com avui de l’any 1462, fa 562 anys, a Saragossa i en el context de la Guerra Civil catalana (1462-1472) i de la Revolució Remença (1462-1485); el rei Joan II de Catalunya i d’Aragó, signava la confirmació del tractat que els representants de les cancelleries de Barcelona i de París havien signat dues setmanes abans (9 de maig de 1462) a la vila bascofrancesa de Baiona. Segons aquest tractat, el rei Lluís XI de França es comprometia a prestar ajut militar a Joan II per derrotar l’aristocràcia catalana, que s’havia rebel·lat contra l’estament reial a causa de les polítiques autoritàries (contràries a la tradicional cultura pactista catalana d’arrel feudal) implantades pels Trastàmara des de la seva arribada al tron de Barcelona (Ferran I, 1412).
El tractat i les seves conseqüències
El cost d’aquest ajut militar es quantificava en 200.000 escuts d’or més els seus interessos, calculats a un 33%, que feien que el deute final fos de 300.000 escuts d’or (l’equivalent a 900 milions d’euros). Les parts negociadores van pactar que, en garantia de pagament d’aquell ajut, Joan II cedia a Lluís XI la sobirania i les rendes temporals sobre els comtats de Rosselló i de Cerdanya. Un cop ratificat l’acord pels dos monarques, l’exèrcit francès, dirigit pel Gastó de Foix —capità general del Llenguadoc i gendre de Joan II—; va ocupar el Rosselló i la Cerdanya (agost, 1462). Però la població rossellonesa i ceretana no ho va acceptar i van encetar un escenari de rebel·lió permanent que desgastaria enormement les tropes d’ocupació.
El desballestament del règim feudal
L’aliança entre Joan II i els remences va derrotar l’aristocràcia latifundista catalana, i Catalunya va ser el primer país d’Europa que va iniciar el desballestament del règim feudal. No obstant això, Joan II no va pagar mai aquell deute i l’ocupació francesa sobre el Rosselló i la Cerdanya es va allargar fins més enllà de la seva mort, quan el seu fill i successor Ferran II —el Catòlic— va pactar el reintegrament dels comtats nord-pirinencs a Catalunya (Tractat de Barcelona, 1493); a canvi que la monarquia hispànica no intervindria en l’ocupació francesa i el destronament dels Trastàmara napolitans. Ferran II tampoc va respectar aquell pacte, i va ocupar i va expulsar de Nàpols (1504) Lluís XII de França (el fill i successor de l’usurer de Baiona).
