Una Presència Virtual Dedicada A L’Àgata
Salutacions cordials a tothom. Una salutació especial a l’estimada Àgata. Lamento no poder acompanyar-los en persona aquesta nit, ja que em trobo treballant fora de Catalunya. Tot i això, és un veritable honor poder ser aquí, encara que sigui a través d’una pantalla.
L’elecció del jurat
Distingit jurat del cinquantè Premi Margarida Xirgu: no podrien haver pres una millor decisió. No ho esmento només perquè Àgata Roca sigui la guanyadora d’aquest guardó per interpretar una obra escrita i dirigida per mi, cosa que m’omple d’alegria, sinó perquè considero que Àgata és una de les actrius més completes, elegants i intel·ligents al nostre panorama teatral actual.
El Talento De Àgata Roca
Àgata pertany a aquesta categoria d’intèrprets les subtileses dels quals en l’actuació permeten múltiples lectures. La seva entrega i versatilitat fan que fins i tot una rèplica senzilla adquireixi un matís elevat. Ella és una persona humil, generosa, discreta, irònica, culta, eloqüent i, sobretot, molt amable i tendra.
Un Inici Inesperat
Vull expressar la meva gratitud a Marta López-Orós, productora del Teatre Lliure, que després de llegir un parell de fragments de l’obra, va suggerir el nom d’Àgata Roca per al paper. La meva reacció inicial va ser dubtar que una actriu amb una trajectòria tan àmplia accedís a fer una audició. Tot i això, Àgata no només va acceptar, sinó que va arribar amb una petita bossa de roba específicament dissenyada per a la prova. Ens va comentar que havia visualitzat un vestit específic per al personatge i que, si no ens importava, li agradaria fer-lo servir durant l’audició. Després, entre rialles, ens va confessar que se sentia força nerviosa, cosa que em va relaxar a mi, ja que jo també ho estava.
L’Audició Inoblidable
Es va canviar i fer el primer monòleg de l’obra. Ens va captivar immediatament. Des d’aquell moment, tot va quedar clar per a nosaltres, encara que repetim la prova una mica més, simplement per continuar el procés. Aleshores, Àgata va afegir una altra capa interpretativa, després una altra… Va ser un moment extraordinari, una d’aquelles audicions que queden gravades per sempre a la memòria. En acabar, Iban Beltran, el meu assistent, em va xiuxiuejar: “és ella, no hi ha dubte”. Moltíssimes vegades, m’he preguntat què hauria passat si la Marta no hagués llegit aquestes primeres escenes, si no m’hagués donat el suggeriment o si no l’hagués convocat. Són coincidències, coses que succeeixen a l’atzar, que diria la meva filla, que es converteixen en elements fonamentals, en aquells moments que sorgeixen gairebé anecdòticament, però que acaben sent essencials. Crec que aquest tipus de circumstàncies són senyals estètics que ens permeten percebre la vida d’una manera més harmoniosa. No és un destí predeterminat, sinó més aviat de la màgia de l’atzar, certes sincronies que donen significat al nostre entorn.
Sincronies i Connexions
Àgata i jo hem compartit nombroses d’aquestes sincronies a la vida: el barri on vivim, l’escola dels nostres fills, la devoció pels nostres pares, l’amor per la literatura, per la ràdio, les nostres preocupacions personals, el sentit de l’humor, la reflexió profunda, el desdeny cap a la vanitat i el gaudi de la bona roba. Ara, una cosa molt rellevant, totes dues ens considerem fans incondicionals de l?actor Xavi Sáez.
Enllaços Amb Argentina
Si se’m permet, voldria ressaltar una connexió que també involucra Margarida Xirgu: l’inevitable llaç amb l’Argentina. Com molts saben, Xirgu va passar una temporada significativa a Argentina, on va decidir quedar-se a causa de la dictadura franquista. El que potser no tothom sap és que jo vaig néixer a l’Argentina i vaig arribar a Barcelona quan era molt petita, també per una altra dictadura, la que va seguir al cop d’estat de Videla.
A més, quan van informar Àgata sobre el premi, no sorprèn que es trobés a Argentina, on estava realitzant una obra al Teatre San Martín amb les T de Teatre. Àgata m’ha enviat diversos missatges de veu des de Buenos Aires, descrivint-me els llocs que ha gaudit, els rostits que ha provat, els taxistes porteños que ha conegut, els llibres que ha llegit, i els cafès del barri Corrientes. També va reflexionar sobre la gran quantitat de persones que viuen al carrer actualment i les eleccions recents on alguns van votar Milei. Vaig rebre un missatge de veu amb la notícia del premi mentre feia classe a l’Institut del Teatre, i el vaig sentir just al sortir a la Plaça Margarida Xirgu, davant del Teatre Lliure. No és una dramatúrgia prou perfecta?
Un Brindis Por Àgata
Àgata, estimada, aviat ens veurem al barri. Saps què? Han inaugurat un Cafè Havana a prop de casa, podríem quedar per gaudir d´un bon alfajor de dolç de llet, en honor a Xirgu! Gaudeix d’aquesta nit meravellosa, mereixes aquest premi i tots els que vindran. Llueix aquest famós anell i brinda també per Ramon Roca i Alberto Szpunberg. Estic segura que des d’algun lloc ens acompanyen en aquesta celebració.
