El llegat d’un pioner del jazz
El món del jazz barceloní ha estat testimoni de moments inoblidables, i un dels més destacats és, sens dubte, el fenomen que ha tingut lloc al Jazz Man. Cada dilluns, durant més de vint anys, aquest petit i acollidor bar de la Dreta de l’Eixample s’ha convertit en un punt de trobada per a amants del jazz, amb el pianista Pere Ferré com a figura central. La seva música, un reflex d’elegància i precisió, ha captivat generacions de melòmans.
Pere Ferré: una trajectòria excepcional
Nascut a Cornellà de Llobregat el 1931, Ferré ha compartit escenari amb llegendes del jazz com Perry Robinson i Tete Montoliu. La seva experiència abasta des dels inicis del Jamboree fins a sales icòniques com el Saratoga, on va deixar empremta amb el seu estil inconfusible. En un recent llibre de Pere Pons, Ferré comparteix les seves vivències i ens transporta a un passat ple de música i amistats.
Una celebració de la música en viu
El seu 94è aniversari ha estat marcat per un esdeveniment excepcional al Jamboree, traslladant l’esperit del Jazz Man a una nova sala. Amb un públic entregat i ple d’energia, Ferré va oferir una actuació memorable, acompanyat de talents com Piero Cozzi al saxo i Pep Rius al contrabaix. El repertori, una selecció d’estàndards del jazz, va fer vibrar l’audiència amb peces com ‘Out of Nowhere’ i una versió emotiva de ‘Bésame mucho’.
L’essència del jazz en cada nota
La interpretació de Ferré es va centrar en l’autenticitat, sense complicades filigranes, però amb el ritme i la improvisació que caracteritzen el jazz. Cada solo, des del saxo fins al contrabaix, va aportar un sabor especial a la vetllada, culminant amb una interpretació del clàssic ‘Satin Doll’ que va captivar a tots els presents. La química entre els músics va ser palpable, creant un ambient màgic que va fer que la música flotés a l’aire.
Una nit per recordar
David Toribio, el creador del Jazz Man, somreia satisfet mentre veia com el seu projecte es convertia en un èxit rotund. La connexió entre Ferré i el públic va ser genuïna; amb un toc d’humor, va convidar a tothom a retrobar-se aviat. La seva presència a l’escenari no és només un recordatori del seu talent, sinó també de la importància de preservar la tradició del jazz, un gènere que continua evolucionant però que, gràcies a artistes com ell, mai no oblidarà les seves arrels.
