El retorn nocturn del fill
El meu fill va tornar a casa ben avançada la nit. Feia olor d’alcohol, tenia els ulls vermells i un aspecte desencaixat. Tots dos sabíem que arribava tard i que jo estaria esperant-lo al saló, despert i ansiós, amb el telèfon a la mà i la mirada fixa a la porta. Arribar tard significava trencar el nostre acord.
Una confessió sorprenent
Tan bon punt va posar un peu al rebedor, abans que pogués dir alguna cosa, es va agenollar davant meu i va començar a relatar amb detalls exagerats que va estar en un penya-segat. ‘Què feies allà?’, li vaig preguntar. Passejava, i jurava haver vist una llum miraculosa. ‘Amb qui?’, li vaig tornar a preguntar. Estava sol. El meu fill, entre sanglots i balbucejos, em va fer entendre que havia sortit a caminar pel corriol i, en descansar entre uns arbustos, havia presenciat una llum extraordinària que va transformar l’entorn.
La visió fantàstica
Em va descriure aquesta llum com una cosa indescriptible, que va inundar l’espai i va canviar la realitat, portant-ho a una altra dimensió. ‘Era ja de nit, pare’, em deia, i aquesta il·luminació semblava augurar l’aparició de la Verge. Em vaig fregar els ulls i vaig riure. Vaig entendre que la seva narració l’havia salvat del càstig.
La missió revelada
L’endemà va tornar al penya-segat. Segons ell, la Mare de Déu li va prometre aparèixer tres vegades més, amb un missatge clar: convertir el poble en un santuari per als necessitats. Durant les dues nits següents, va tornar a la mateixa hora, brut i olorant a alcohol, amb estigmes a les mans i una mirada perduda a l’infinit. Em demanava que l’acompanyés. Vaig dubtar, no per la llum o la Verge, sinó perquè acceptar que el meu fill havia perdut el seny requeria temps i paciència.
El tercer dia
Finalment, el tercer dia vaig anar amb ell. Ens vam quedar drets al penya-segat, observant el no-res. Feia fred, i esperàvem en silenci. La nit es va convertir en matinada, i la matinada en un ennuvolat clarejar. No hi havia cap llum ni Verge.
L’impacte al poble
L’alcalde va encarregar primer un altar i després un santuari. El meu fill es va mudar a prop del penya-segat. Les samarretes i tasses commemoratives van començar a vendre’s, i vam començar a cobrar entrada als turistes. El nostre poble es va fer popular a les rutes dels creients.
Conseqüències inesperades
Vaig demanar al meu fill que deixés de parlar del tema, però això anava en contra dels desitjos de la Mare de Déu. Aviat tot el poble ho sabia, i en pocs dies la notícia es va estendre a les xarxes socials. Tenia por que se’n burlessin, però va passar el contrari. Al final del mes, els curiosos ja formaven cues al penya-segat.
L’auge del turisme
Dues dones a més asseguraven que una llum sanadora les havia curat, i el poble es va omplir de visitants. L’alcalde va ordenar la construcció d’un altar primer i després santuari. El meu fill se’n va anar a viure a prop del penya-segat i l’economia va millorar gràcies al turisme.
Fins i tot van obrir una fonda al poble, i la gent estava feliç. Al final, després de tant esforç, vam construir la nostra vida i felicitat a través d’una mentida, cosa que en el fons ens va convertir en una família comuna i corrent.
