Un Itinerari d’Homenatge a la Creativitat
El dissabte 5 d’abril, els jardins del Centre d’Art Torre Muntadas es van convertir en un escenari vibrant per recordar la vida i l’obra de Xavier Gimenez Casas (1964-2024). Aquest acte, més que un simple homenatge, va ser un viatge emocional ple d’accions artístiques que van reafirmar els vincles creatius que el dramaturg i director va cultivar al llarg de la seva carrera.
L’Expectació Sota el Sol
A les deu del matí, una multitud va començar a reunir-se, plena d’anticipació i nerviosisme. Mentrestant, tres carros carregats d’objectes diversos esperaven a ser descoberts, cada un d’ells un record tangible de les creacions de Gimenez. Entre els assistents, molts van reconèixer elements familiars que evocaven espectacles passats, des de cartells dissenyats amb cura fins a màscares de paper kraft que havien estat part de la seva obra.
La Comunió de la Creativitat
En aquest ambient de celebració, les abraçades i els somriures van fluir entre els presents, creant una xarxa humana que reflectia la comunitat que Gimenez havia ajudat a construir. La sensació de pèrdua es va transformar gradualment en una gratitud compartida, amb un fort sentiment de pertinença que va fer que els assistents se sentissin menys sols en el seu dol.
Un Ritual d’Art i Teatre
El matí va ser marcat per una serenitat que contrastava amb les habituals expressions de tristesa. L’emoció era palpable, i la comunitat va unir-se per celebrar l’impacte durador que Gimenez havia tingut en el món de l’art escènic. Els assistents van ser convidats a participar en un recorregut que els portaria des del centre d’art cap a l’entorn natural del delta, un viatge simbòlic que seguia les petjades del dramaturg.
Un Viatge Plenament Teatral
A mesura que la comitiva avançava, els participants es van convertir en actors d’un espectacle viu, amb referències a obres clàssiques i contemporànies. Els joves del Teatre Kaddish, vestits amb barrets i capes, van iniciar el recorregut amb la intensitat del Cabaret Voltaire, creant un ambient que evocava l’essència de la performance artística.
La Celebració Continua
La jornada va ser un mosaic d’idees i accions, amb figures literàries com Mina Loy i Antonin Artaud que van aparèixer en forma de performances improvisades. Les veus de poetes i dramaturgs van ressonar, recordant a tots els assistents que la influència de Gimenez transcendia el temps i l’espai.
Un Final que és un Nou Començament
A mesura que el sol es ponia, la comunitat es va dispersar, portant amb si les vivències d’un dia que semblava no tenir fi. La boira que va envoltar el Prat va simbolitzar una renovació, un recordatori que la creativitat de Gimenez seguirà viva en cada un dels seus seguidors. En el caliu de les converses, es va reconèixer que la seva obra és incommensurable, un llegat que perdura més enllà de la seva absència.