Una nova perspectiva en la narrativa
Núria Perpinyà, nascuda a Lleida el 1961, s’endinsa en el món de l’Odissea d’Homer amb una mirada renovada, inspirada també en l’Ulisses de Joyce. En aquesta reinterpretació, l’autora transforma l’heroi tradicional en un antiheroi contemporani, condensant la seva travessia vital en un sol dia. ‘Mentre Joyce va cap a una nova direcció, jo he decidit que el Q10 torna a ser un heroi en la meva narració; la meva autèntica pàtria és la llengua’, explica.
El viatge d’un enzim com a protagonista
El cos invisible presenta un protagonista singular: un enzim que circula pel cos humà, transportant energia i vivint diverses experiències. Des del fetge fins als dits dels peus, el seu recorregut és un reflex del que ocorre en l’interior del nostre organisme. Perpinyà reconeix que la recerca científica que ha realitzat per a la seva novel·la no és exhaustiva, deixant que els experts valorin la seva creativitat en el retrat d’aquest ‘deliri’ enzimàtic.
Un llenguatge ric i innovador
L’originalitat de l’obra es manifesta també en el llenguatge. ‘El Q10, com a enzim, no pot comunicar-se com ho farien els humans; les onomatopeies que utilitzo reflecteixen una comunicació química única’, apunta Perpinyà. Els sons que emeten els ossos i els ulls adquireixen una musicalitat particular, amb els primers ressonant com tambors i els segons com violins, creant així una nova forma d’expressió literària.
Un recorregut literari personal
Des de la seva primera novel·la, Un bon error, publicada el 1998, Núria ha experimentat una evolució significativa com a autora. Després de deixar enrere el realisme amb Diatomea (2022), s’ha obert al gènere fantàstic i a la poesia, explorant noves formes d’expressió que s’aproximen més al teatre que a la lírica tradicional.
Perspectivisme i fenomenologia
L’autora destaca la importància del perspectivisme en la seva obra, inspirada en la fenomenologia, que planteja que les coses no tenen una única essència, sinó múltiples interpretacions. Aquesta visió es tradueix en la seva narrativa, que desafia les percepcions convencionals.
Paral·lelismes literaris
L’obra de Perpinyà comparteix semblances amb La intrusa d’Irene Pujadas, ambdues centrades en el viatge i l’aventura. No obstant això, mentre Pujadas utilitza la seva protagonista com a narradora reflexiva, Perpinyà opta per un enfocament més inspirat en la tradició homèrica, sense un guia per al seu protagonista.
Una vida dedicada a la literatura
A més de ser professora de literatura comparada a la Universitat de Lleida, Perpinyà és una apassionada lectora, immersa en un món literari que li resulta infinit. L’autora menciona que, malgrat la seva dedicació, encara troba temps per llegir temàtiques diverses, incloent història, filosofia i novel·les. Autors com Kafka i Calvino són constants en la seva biblioteca, mentre que reconeix que la literatura contemporània se li escapa, tot i que valora les aportacions dels seus col·legues.
Influències i descobriments
Una obra que l’ha impactada recentment és La vegetariana de Han Kang, que l’ha deixat reflexionant, però encara no ha pogut explorar La intrusa, deixant així la porta oberta a noves descobertes literàries.
