El ressorgiment d’una obra mestra
Dimarts passat, l’Oratori de Sant Felip Neri va acollir un esdeveniment musical notable amb la presentació de ‘El regreso del hijo pródigo’, una obra de Carles Baguer que es remunta a l’any 1814, any en què es va interpretar per primera vegada. La convocatòria va atraure un públic considerable, reflectint l’interès renovat per la música clàssica i el patrimoni cultural català.
Una edició cuidada i un concert memorable
La interpretació va estar a càrrec del reconegut conjunt Vespres d’Arnadí, juntament amb el Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona. La partitura, que es conserva en manuscrits originals a la Biblioteca de Catalunya i a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, ha estat meticulosament editada per Lluís Bertran, un expert en música antiga. A més, Gaston Gilabert, professor a la Universitat de Barcelona, va participar en l’edició del llibret, aportant així una nova dimensió a l’obra.
Un inici amb història: Festival Llums d’Antiga
Aquesta actuació va marcar l’inici de la setena edició del Festival Llums d’Antiga a L’Auditori, un esdeveniment que busca revitalitzar la música antiga i posicionar Barcelona com un epicentre de la música clàssica i lírica. La iniciativa forma part del sisè festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, amb l’objectiu de consolidar la ciutat com a capital cultural.
Un viatge al passat amb un so autèntic
Dirigida pel clavecinista Dani Espasa, l’orquestra va recrear el so original de l’obra utilitzant instruments històrics, una pràctica que permet als espectadors experimentar la música tal com es va concebre en el seu moment. Vespres d’Arnadí, reconeguda per la seva especialització en música antiga, va oferir una actuació d’alt nivell, amb el suport del Cor Francesc Valls, dirigit per Carles Prat, i un grup de solistes destacats com Mireia Tarragó i Pablo García-López.
Carles Baguer: el compositor oblidat
Carles Baguer, que va viure entre 1768 i 1808, va ser organista de la catedral de Barcelona i és considerat un dels més importants compositors del classicisme català. Tot i que les seves simfonies són reconegudes, la seva contribució a l’oratori ha quedat eclipsada. ‘El regreso del hijo pródigo’ va ser compost en un context històric turbulent, amb la invasió napoleònica que va interrompre la seva estrena inicial.
Una recuperació necessària
L’estrena d’aquest oratori no només representa un homenatge a Baguer, sinó que també marca un pas important en la recuperació de més de 200 oratoris catalans que han caigut en l’oblit. Gràcies al projecte DEePMusic, impulsat per l’Institut Complutense de Ciències Musicals i finançat per institucions com el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, s’està treballant per rescatar aquest valuós patrimoni musical.
Un futur prometedor per a la música antiga
La revitalització d’obres com ‘El regreso del hijo pródigo’ no només enriqueix el panorama musical actual, sinó que també obre la porta a una nova apreciació de la música antiga. Amb iniciatives com aquestes, Barcelona es posiciona per ser un líder en la preservació i promoció de la seva rica tradició musical.
