Un Concert Històric en un Entorn Màgic
El Palau de la Música va acollir un esdeveniment memorable el 22 de maig de 2025, celebrant el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat. Amb un auditori ple, el concert va unir el passat i el present en un ambient impregnada de reverència i admiració.
Artistes que Connecten Generacions
L’Escolania de Montserrat, una institució venerable amb una història rica, va aportar el seu inigualable talent, mentre que l’Orquestra del Miracle, recentment formada, va demostrar la seva maduresa musical. Aquesta fusió va ser reforçada per la Capella de Música de Montserrat i tres solistes destacats: la soprano Irene Mas, el tenor Ferran Mitjans i el baríton Ferran Albrich.
Direcció Musical i Interpretacions
El concert va estar dirigit per Juan de la Rubia, un organista de renom que va guiar amb destresa l’orquestra en la interpretació d’obres de Händel, Bach i Vivaldi, creant un equilibri sonor que va captivar l’audiència.
Una Experiència Visual i Musical
En un intent d’enriquir l’experiència del concert, es van projectar obres de l’artista Sean Scully a l’escenari. No obstant això, l’efecte d’aquestes imatges va ser discutit, ja que la interacció entre la música en viu i les imatges projectades no va aconseguir la sinergia esperada.
Reflexions sobre el Present i el Futur
L’Escolania va brillar amb la seva capacitat per interpretar obres complexes, mostrant un talent que sorprèn i encanta. La seva adaptabilitat i l’equilibri del grup van contribuir a un resultat musical satisfactori, tot i que sense moments espectaculars. D’altra banda, l’Orquestra del Miracle va destacar per la seva qualitat i la direcció efectiva, prometent un futur prometedor amb concerts programats a Bilbao i Sevilla.
Conclusions sobre l’Experiència Musical
Amb aquest concert, es va manifestar la idea que la tradició i la innovació poden coexistir harmònicament. Com va dir el poeta Foix, l’atractiu del nou es fusiona amb l’encant del vell, creant una experiència musical que ressona amb profunditat.
Imatge Capturada
(c) Toni Bofill
