Un any de mobilitzacions estudiantils
La primavera de 2024 va marcar un moment clau, amb nombrosos estudiants de diverses universitats espanyoles acampant als seus campus per expressar la seva solidaritat amb Palestina i rebutjar les accions violentes a Gaza. Aquestes accions, que van ser interpretades com un acte de reivindicació, buscaven principalment la ruptura de vincles amb institucions i empreses vinculades a l’Estat d’Israel.
Compromís amb la transparència
Una de les fites més destacades d’aquests moviments va ser la resposta del Rectorat de la Universitat de Barcelona, que es va comprometre a revisar i tallar les relacions amb institucions israelianes. Aquest compromís va ser considerat una ‘victòria significativa’ pels acampats, que van demanar un estudi rigorós sobre les empreses relacionades amb el conflicte.
El Banc Santander: Un actor clau en l’educació i la guerra
El Banc Santander es presenta com el principal finançador de les universitats catalanes, acumulant un percentatge alarmant del deute universitari, el que genera inquietud entre els activistes. Més de trenta col·lectius han iniciat una campanya per exposar els vincles entre les universitats i aquest banc, així com la seva implicació en el conflicte de Palestina.
Una xarxa de complicitat
Els activistes han demanat reunions amb les autoritats acadèmiques per establir un pla que permeti trencar totes les relacions amb el Santander. La universitat ha estat un espai on el banc ha consolidat la seva presència a través de convenis que van des del finançament fins a projectes de recerca.
Inversions controvertides en armament
Segons informes recents, el Banc Santander ha estat implicat en el finançament d’empreses armamentístiques que proveeixen material militar a Israel. Aquesta situació ha estat denunciada per organitzacions com el Centre Delàs, que ha revelat que el banc ha invertit milers de milions de dòlars en companyies que fabriquen armes utilitzades en atacs contra civils.
El cost de la guerra
Les inversions del Santander en empreses com Boeing i General Dynamics han estat especialment controvertides, ja que aquestes companyies produeixen armament que ha estat utilitzat en conflictes recents. Activistes com Toni Gómez han assenyalat que aquestes pràctiques no només posen en dubte l’ètica del banc, sinó que també reflecteixen un sistema educatiu que es beneficia d’aquesta complicitat.
L’impacte dels boicots acadèmics
La mobilització estudiantil ha generat un efecte palpable, amb una disminució significativa de les col·laboracions acadèmiques entre universitats espanyoles i israelianes. Aquesta reacció ha estat reconeguda per institucions israelianes, que han alertat sobre l’impacte negatiu dels boicots en la seva capacitat de col·laborar internacionalment.
Un canvi en la narrativa
Les accions dels estudiants han demostrat el potencial d’un boicot organitzat, inspirant a altres a seguir el seu exemple. La Universitat de Barcelona ha estat un exemple de com les pressions externes poden modificar les polítiques institucionals, amb l’objectiu de tallar vincles amb empreses que perpetuen el conflicte.
El futur de la mobilització estudiantil
Amb la campanya en marxa, els activistes mantenen la seva posició fermament, exigint un trencament definitiu amb el Banc Santander. La comunitat educativa continua explorant maneres de combatre la complicitat amb les violacions dels drets humans, amb l’esperança de generar un canvi significatiu en la seva institució i més enllà.
