Revolta davant l’increment desmesurat dels lloguers
Recentment, un grup de residents en blocs d’habitatge protegit a Salou i Sentmenat, gestionats per InmoCaixa, ha decidit suspendre el pagament dels lloguers com a resposta a les pràctiques abusives dels propietaris. Aquesta decisió es presenta com una de les primeres accions coordinades després de la massiva manifestació del 23 de novembre, organitzada pel Sindicat de Llogateres amb el lema ‘S’ha acabat: abaixem els lloguers!’.
Un problema que creix a Catalunya
Catalunya ha vist com l’accés a l’habitatge es converteix en una de les preocupacions més importants per a la seva població, tal com indica el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Les dades del Banc d’Espanya revelen que els preus dels lloguers han augmentat un 58% entre 2015 i 2023, mentre que els salaris han crescut només un 17%. Aquesta disparitat ha contribuït a un alarmant increment dels desnonaments.
Desnonaments en augment
Segons l’Observatori de la Vivienda Asequible de Provivenda, s’han registrat aproximadament 41.000 desnonaments a Espanya durant el 2023, la majoria dels quals es deuen a l’impagament de lloguers. Més del 65% de les llars destinen un quart dels seus ingressos al lloguer, amb un 31% que supera el 40%.
Accions col·lectives per un habitatge digne
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres han estat pioners en la defensa del dret a l’habitatge. Les seves accions, com la manifestació de novembre, han posat de manifest la insuficiència de les polítiques públiques per controlar l’augment dels preus i garantir un habitatge social adequat.
La situació actual de l’habitatge social
Actualment, només el 2,5% del parc d’habitatge a Espanya està destinat a lloguer social, una xifra que queda molt per sota de la mitjana europea del 9%. Aquesta escassa inversió és un dels principals obstacles per abordar la crisi de l’habitatge de manera estructural.
Una mobilització necessària
Davant d’aquesta realitat, és fonamental que es produeixi una mobilització col·lectiva i intergeneracional que posi de manifest les desigualtats i exigeixi mesures efectives per part de les autoritats. El dret a un habitatge digne no pot quedar subordinat als interessos del mercat.
Diversitat de col·lectius afectats
És vital que les accions tinguin en compte la diversitat de col·lectius afectats per l’exclusió residencial: joves, migrants, persones en situació d’atur, famílies monoparentals, entre d’altres. La implicació ciutadana en els espais de decisió política és imprescindible per garantir que l’habitatge sigui un dret universal i no un privilegi.
El futur de la lluita per l’habitatge
Per aconseguir que la frase ‘S’ha acabat’ esdevingui una realitat, és necessari un compromís continuat i un esforç conjunt que abarqui tant la lluita institucional com l’acció directa. Només així es podrà construir un futur on l’habitatge sigui un dret garantit per a tothom.
