Les dessaladores mòbils, una alternativa puntual
Davant la situació d’emergència per la falta d’aigua, els enginyers i economistes consideren que les dessaladores mòbils poden ser una solució “d’urgència”, però no “estructural”. Així ho han manifestat en la segona sessió del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua que organitza l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format per tres col·legis d’enginyers (els Industrials, els Agrònoms i els de Camins, Canals i Ports) i el d’Economistes. La jornada s’ha celebrat aquesta tarda a Girona i ha tractat sobre la transició hídrica, és a dir, el pas de l’aigua de pluja a l’aigua que prové de la tecnologia.
En aquest sentit, la dessalinització és una de les opcions que permeten produir aigua de manera constant, sense dependre del clima. Així ho ha explicat l’enginyer químic Guillem Gilabert, expert en la matèria, que ha posat com a exemple zones de l’estat espanyol on ja s’utilitza aquest sistema, com Eivissa o les Canàries. “A l’illa del Hierro, el 100% de l’aigua que es consumeix és dessalada”, ha dit Gilabert.
No obstant això, Gilabert ha remarcat que el model de dessalinització està pensat per a grans plantes, com les del Prat i la Tordera, que tenen una legislació específica i que poden oferir aigua potable a un cost menor. “Si ens fixem en una família de quatre persones, el consum energètic per proveir-los d’aigua dessalada durant un any seria el mateix que el que els suposa la nevera de casa”, ha concretat Gilabert.
El cas de Lloret de Mar
Una de les iniciatives que ha sorgit recentment en relació amb la dessalinització és la del sector hoteler de Lloret de Mar (Selva), que vol invertir 1,5 milions d’euros en una dessaladora mòbil per poder omplir les piscines dels seus establiments. Aquest projecte podria replicar-se en altres municipis de la Costa Brava, on la sequera també afecta el turisme.
Gilabert ha valorat positivament aquesta proposta, ja que “demostra la importància que té l’aigua com a motor per impulsar qualsevol activitat econòmica”. No obstant això, ha afegit que caldria elaborar una normativa que regulés la implantació d’aquestes dessaladores i que “es poguessin desplegar amb totes les garanties”.
Les dessaladores mòbils, no la solució definitiva
Els enginyers i economistes també han coincidit a dir que, malgrat que les dessaladores mòbils poden assegurar l’abastament d’aigua en situacions d’emergència com l’actual, no s’han de plantejar com una “solució estructural” per a la sequera. El president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic dels Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, ha sostingut que la solució definitiva passa per fer dessaladores grans que permetin subministrar aigua a un cost raonable.
Oliva ha dit que “està bé que apareguin iniciatives per aportar petits grans de sorra, però la imatge de municipis del litoral esquitxats de dessaladores no és la gran solució a llarg termini” sinó que aquestes plantes mòbils “s’han de situar en el context d’emergència que vivim ara mateix”.
El paper dels aqüífers
En paral·lel, a l’hora d’avançar cap a la transició hídrica, els enginyers i economistes també han reclamat més atenció al rol que han de tenir els aqüífers. “Hem de treballar en dues direccions”, ha explicat Oliva. Per una banda, utilitzant-los com a reservori; però per l’altra, també alimentant-los amb aigua regenerada.
En aquest sentit, els experts han proposat que l’aigua regenerada que surt de les depuradores del litoral no s’aboqui al mar, sinó que s’injecti als aqüífers (com ja es fa en el cas del riu Llobregat). “S’està fent un gran esforç per depurar-la i s’acaba diluint al mar, d’on al mateix temps també se n’està captant per dessalar-la”, ha reflexionat el president de la comissió.
Durant aquesta segona jornada de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, entre les ponències, també s’ha parlat de l’ús que en fa la indústria agroalimentària o aquelles tecnologies i sistemes que han de permetre produir més aliments amb menys recurs. La tercera de les jornades se celebrarà el mes d’abril a la seu del col·legi d’Enginyers Agrònoms de Lleida.
