Noves Perspectives de l’Ecosocialisme
Una anàlisi recent realitzada per Rubén Martínez presenta idees crucials que han de ser considerades tant en la reflexió com en l’acció ecosocialista. Específicament, hi ha dos punts que vull ressaltar: primer, la importància d’anar més enllà d’un enfocament ecologista que se centri a desaprovar moralment les decisions individuals de consum; i segon, la urgència d’establir una agenda transformadora que reivindiqui el dret ecosocial a les infraestructures.
Les Classes Populars i la Crisi Climàtica
Rubén Martínez subratlla una veritat innegable: són les classes populars del nord global, en la majoria dels casos, les que no accentuen la crisi climàtica a través dels seus desitjos de consum irresponsables. Els hàbits insostenibles dels sectors més baixos d’ingressos a Espanya són el resultat d’un sistema social que prioritza l’acumulació de capital, i no pas d’una elecció conscient o ètica. En aquest sentit, l’activisme ecologista no s’hauria d’enfocar a fer sentir culpables els consumidors, sinó més aviat a fer servir la política com a eina per reformar el teixit socioeconòmic que facilita aquestes dinàmiques. La sostenibilitat s’ha de convertir en una cosa tan natural i arrelada com ho és avui la cultura de consum.
Expectatives de vida i el seu impacte ambiental
Tot i que les classes treballadores no persegueixin activament estils de vida perjudicials, també enfronten un fort compromís amb patrons de vida que generen un impacte ambiental insostenible. Per tant, l’ecologisme té la tasca d’integrar les transformacions a l’economia política amb un treball ideològic exhaustiu que abasti una gamma de temes culturals, des de l’alimentació fins al transport, perquè la sostenibilitat es converteixi en un objectiu comú.
Drets a Infraestructures i Nova Oportunitat Històrica
Una altra proposta interessant és convertir el dret a les infraestructures en un eix fonamental del programa ecosocialista. Aquest plantejament combina una fita estratègica sòlida: canviar el règim de propietat capitalista a favor de la ciutadania i els treballadors, amb una conjuntura històrica propícia per fer-ho. Si les forces del capitalisme fòssil i els seus aliats polítics d’extrema dreta no aconsegueixen frenar aquest procés, podríem iniciar un cicle d’inversions en infraestructures ecològiques de gran envergadura a través de col·laboracions entre el sector públic i privat.
El Capitalisme Fòssil i les seves Dinàmiques
No obstant, no hem de perdre de vista que la motivació del capital en aquest context no és sinèrgica, sinó més aviat parasitària; buscant minimitzar riscos a través de capital públic mentre assegura beneficis econòmics. La situació actual desemmascara una convergència perillosa entre l’Estat i els mercats, que s’ha de gestionar amb una forta capacitat social i una habilitat política.
Reptes i Desafiaments de l’Ecosocialisme
Pel que fa a l’enfocament que Rubén Martínez utilitza per presentar les seves propostes, cal considerar algunes problemàtiques subjacents. Tot i que hi ha coincidències fonamentals en els conceptes presentats, crec que les discrepàncies que detallaré més endavant mereixen un diàleg obert, ja que condensen diferents aproximacions a un dilema central que l’ecosocialisme ha d’enfrontar: fins a quin punt la noció de canvi social heretada de la tradició marxista, que assumeix que hi ha una capacitat política privilegiada intrínseca a l’estructura de classes, continua sent vàlida en el context del segle XXI marcat per la greu crisi ecològica?
La Realitat del Canvi Climàtic
La crisi climàtica ho transforma tot: fins i tot la nostra brúixola. Naomi Klein, al seu llibre titulat ‘Això ho canvia tot’, sintetitza bé les profundes implicacions del canvi climàtic. Tot i això, una part significativa del sector progressista encara roman impermeable a aquesta veritat recolzada per sòlida evidència científica. Sovint es passa de consensos sobre la naturalesa antropogènica i perillosa del canvi climàtic a decisions polítiques concretes relacionades amb la descarbonització de manera poc efectiva.
Desestabilització Climàtica: Una Amenaça a Llarg Termini
En poques dècades, ens enfrontem a la possibilitat d’una desestabilització climàtica irreversible del planeta Terra. Si això succeís, les repercussions en termes de salut pública, seguretat alimentària o migracions forçades serien catastròfiques, alterant significativament les nostres vides i la cohesió social. Aquestes conseqüències seran especialment intenses per a les poblacions més vulnerables, que solen tenir la menor responsabilitat històrica en aquest desastre ecològic.
Una Crisi Sense Fronteres
Cap geografia específica o grup social no podrà resultar immunitzat davant un futur que pinta cada vegada més inhòspit. Les conseqüències seran duradores, estenent-se per segles o fins i tot mil·lennis. La possibilitat que generacions senceres enfronten un futur laboral complicat ha aconseguit dimensions sense precedents. La magnitud de les conseqüències del canvi climàtic, comparables a un armagedó nuclear, ens enfronta a la necessitat de decisions urgents i proactives.
Prioritzar la descarbonització
La urgència de la nostra generació ha de ser impedir el pitjor. La descarbonització ha de prevaldre, i la reintegració dins dels límits planetaris també ha de ser una meta prioritària. Si aconseguim avançar cap a un món on el bé comú s’alinea amb el benestar social, molt millor. La possibilitat d’aconseguir simultàniament la victòria sobre el clima i establir una revolució social anticapitalista no s’ha de descartar.
Realitats Del Canvi Climàtic
El principi del canvi climàtic estableix una nova realitat: la descarbonització no es pot enfrontar a cap mena de fre o limitació. Aquest axioma té implicacions enormes per a una esquerra que s’ha d’enfrontar a les dures realitats del segle XXI. Separar la discussió sobre la desigualtat o els efectes de l’economia capitalista com a excusa per evitar fer canvis que impactin els hàbits de les classes populars és una cosa que l’esquerra no es pot permetre més.
No pot existir un fre en la descarbonització
La lluita per la justícia social i l’eliminació de les desigualtats ha de ser una part integral del procés de descarbonització. La transició justa no és només una crida moral, sinó també un pretext necessari per garantir una transició amb èxit. Hem d’impulsar una infinitat de lluites per redistribuir recursos, sobretot aquells que han estat assumits pels sectors més nobles de la societat.
Revolució Ecològica i Lluita de Classes
L’ecosocialisme del segle XXI serà jutjat per la nostra capacitat de combinar una transició ecològica veloç amb una redistribució de la riquesa notablement justa, semblant al que va passar entre 1945 i 1973. La interdependència entre el clima i el benestar social és innegable: no es pot salvar un sense laltre. Tot i que l’esquerra tendeix a prioritzar interessos econòmics immediats, ha de fer un esforç ideològic per equilibrar aquestes prioritats.
Classes Socials i la Lluita Climàtica
L’ecologisme en absència de la lluita de classes esdevé jardineria, mentre que la lluita de classes sense ecologisme s’assembla a canibalisme. Aquest és un moment crític per forjar un front popular climàtic que lluiti contra el capitalisme fòssil.
Articulant un Bloc Climàtic
El que actualment cal és crear un bloc històric al voltant de la idea d’una transició ecològica justa i de defensa del clima com a enemic polític del capitalisme fòssil. Hi ha una crida a formar un front climàtic que, tot i operar en un context internacional, no pot aspirar a les il·lusions constituents del passat a causa de la nova realitat cultural i social.
La Importància de la Inclusivitat
Aquest bloc, en tota la complexitat i les contradiccions, ha d’aglutinar una àmplia gamma d’interessos, que vagin des del decreixement fins a empreses més sostenibles que no contrarien l’objectiu de la justícia social. Un front climàtic que pretengui ser hegemònic ha de ser inclusiu, advocant per la defensa dels drets humans i la democràcia, cosa que resulta en una configuració que desafia la noció que només les classes tradicionals poden ser agents del canvi.
L’Acció Col·lectiva és el Camí
La transformació i el progrés social han d’anar de la mà amb les lluites pels drets climàtics, articulant interessos emergents de les classes socials més desafavorides i avançant cap a un futur que no sols previngui el col·lapse climàtic, sinó que també promogui una visió àmplia de justícia social.
Conclusió
La lluita per un ecosocialisme efectiu al segle XXI no serà una tasca fàcil; requerirà coordinació, una forta voluntat política i un compromís ètic amb els esforços de transformació social. No hi ha temps per perdre: la història és a les nostres mans i el futur del nostre planeta depèn de la nostra intervenció comuna en aquest front que s’obre. És el moment d’actuar amb determinació per assegurar un futur sostenible que beneficiï tothom.
