La política catalana es reuneix sense ganes
Mentre Junts per Catalunya es debat entre dues ànimes, la política catalana es veu abocada a celebrar cimeres sense gaire esperança d’acord. Díaz Ayuso, per la seva banda, presumeix de la Fórmula 1 que costarà diners al contribuent, el Madrid es queixa dels àrbitres… i el món assisteix a dues guerres, la de Gaza i la d’Ucraïna.
Els mitjans normalitzen els conflictes bèl·lics
Els conflictes bèl·lics sempre criden l’atenció dels mitjans, que els tracten amb un cert to d’espectacle. Però tant nosaltres com el que es coneix com la “comunitat internacional” ja hem entrat en la fase de conviure amb el conflicte, de fer-lo part de la nostra rutina. Ens acostumem a veure grans ofensives que han de decantar la balança d’un costat o de l’altre, amb xifres de morts i declaracions contundents, i la pau ha desaparegut del repertori de conceptes a utilitzar. Si de cas, alguna aturada humanitària i poc més.
La propaganda i les dificultats dificulten la verificació
Ahir l’exèrcit ucraïnès va abatre un avió militar rus en què Moscou diu que hi havia 65 presoners ucraïnesos a bord. Mai ho sabrem perquè la propaganda i les dificultats de les organitzacions no governamentals i els verificadors per corroborar el que es diu és brutal. La notícia arribava quan encara no ens havíem recuperat de l’anunci palestí que havien mort 24 soldats israelians a la Franja. Ahir els van respondre fent nou morts i 75 ferits en un centre de refugiats.
Els líders bel·ligerants no cedeixen
És evident que fanàtics com els de Hamàs o líders autoritaris com Putin i Netanyahu -cada cop més aïllat-, no s’aturaran en la seva escalada bèl·lica. Israel ofereix dos mesos d’alto el foc a la Franja, però el president israelià ja avisa els seus aliats americans que no està disposat a cedir a cap de les peticions palestines, siguin o no justes i raonades.
Les urgències europees i americanes no ajuden
Les urgències europees, que tenen més a veure amb el retorn a l’austeritat i els riscos de l’ascens de l’extrema dreta, i el clima preelectoral als Estats Units no ajuden a fer que uns i altres tinguin una mirada sobre conflictes que els són tan propers com difícils d’abordar. Però és evident que ningú s’hauria de poder permetre posar-se de perfil, que no parlem de pau i que normalitzem dues guerres sense solucions (però sí mort i patiment) a la vista. La pressió social i política a les institucions, però també als carrers i als mitjans, és de les poques vies que tenim a l’abast per exigir solucions que no seran 100% del gust de ningú i que poden obligar a revisar clixés de bons i dolents i de justícia i injustícia, però que són cada cop més inajornables. Per més que ens sembli que som davant de conflictes sense solució.
Avui no et perdis
» Per què el cas Casol torna a amenaçar la unitat Borràs-Turull?; per Oriol March.
» La gran majoria de diputats de Junts demana la dimissió de Cristina Casol; per Oriol March i Carme Rocamora.
» Ara la monarquia descobreix les «clavegueres»; per Pep Martí.
» La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo.
» Entrevista a Meritxell Budó: «Sigui d’on sigui, no hem de permetre que un delinqüent multireincident estigui lliure»; per Oriol March.
» La veu de Nació: «El preu de la Fórmula 1»; per Joan Serra Carné.
» La «llista cívica» torna a tensar l’ANC; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Velles batalles»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
» El govern de les Illes Balears s’embolica amb la subscripció a «El Temps».
» Opinió: «La Diputació fa el cim (de la Mola!)»; per Montserrat Nebrera.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació
Vols que t’arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre’l
