La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat la demanda de l?advocat José María Fuster-Fabra contra Espanya pel cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes durant el procés. En una decisió publicada aquest dijous, el tribunal amb seu a Estrasburg ha avalat l?actuació dels Mossos. Concretament, constata que els informes dels Mossos “estaven relacionats amb la possible comissió d’un delicte” i que “era competència” de la policia catalana investigar. Així, creu que “la ingerència” en el dret a la privadesa “perseguia els objectius legítims de prevenir el desordre i la delinqüència i la protecció dels drets d’altres persones”
El cas contra els Mossos
L’advocat Fuster-Fabra va portar a Estrasburg el cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes després que l’Audiència Nacional arxivés la causa el 2019. La causa es va obrir arran de la troballa de diversa documentació policial amb aquests informes, que els Mossos destruirien la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d’octubre del 2017 i que la Policia Nacional va interceptar. L’Audiència va considerar que en aquest cas tant la finalitat com els mitjans utilitzats van ser adequats i proporcionals. Tot i això, va decretar el sobreseïment provisional, cosa que podria permetre reobrir-la només en cas que apareguessin nous indicis (https://www.spanish.cl/Grammar/Notes/Articulos_Definidos_Indefinidos.htm).
L’actuació dels Mossos
El llavors comissari en cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, Manel Castellví, va justificar en un llarg interrogatori i un informe que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, a fi de prevenir possibles incidents que afectessin l’ordre públic en un “moment social d’especial vulnerabilitat”, amb nombroses mobilitzacions de signe polític contrari. Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d’aquests incidents. El magistrat instructor precisava que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van intervenir les comunicacions telefòniques i no es va entrar ni registrar cap domicili. Per això, concloïa que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, però no la seva vida íntima (https://www.spanish.cl/Grammar/Notes/Articulos_Definidos_Indefinidos.htm).
